Situació
Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós.
ECSA - A. Villaró
Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG787908.
Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’Alàs.(AVB)
Història
El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu. El castell no figura esmentat fins l’any 1012, en un document de l’Arxiu Capitular d’Urgell.
El castrum […] de Turres, junt amb el seu territori, s’esmenta com una de les possessions del bisbat d’Urgell, en una confirmació feta pel papa Benet, a petició del bisbe Ermengol, dels límits del bisbat. Es confirmen els límits que ja havien estat fixats pels preceptes dels reis carolingis Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb i la butlla del seu predecessor el papa Agapit II.
En un altre document, també de l’Arxiu Capitular d’Urgell, datat l’any 1046, es diu que el castell de Torres era situat damunt el terme de Sant Esteve d’Alàs.
El lloc de Torres figura inscrit a la vegueria de Cervera els anys 1365-70 entre els llocs que pertanyen al bisbe i al capítol d’Urgell.
El castell de Torres encara existia l’any 1519. Pere Tragó l’esmenta, junt amb Bescaran, com un dels límits territorials del lloc d’Estamariu, dins del quarter i la batllia del castell de Ciutat.
El 1831 Alàs era de la senyoria del capítol de la Seu i Torres ho era del bisbe, tots dos dins el corregiment de Puigcerdà. (RMAE)
Castell
Les restes d’aquesta fortificació són ben minses. Emmotllats sòlidament a l’esperó rocós hi ha força fragments de la base d’una torre, colgada d’enderrocs, però perfectament visible des de la carretera d’Estamariu. A un nivell inferior hi ha restes d’una cambra d’uns 6 m de llargada per uns 4 d’amplada, amb parets de 60 cm de gruix. Tots els carreus estan treballats matusserament, i oscil·len entre els 30-50 cm de llargada per 10-15 cm d’alçada; predominen els més aviat petits. En un dels panys de paret hi ha mostres d’opus spicatum. El morter és de calç, força resistent. Hi ha indicis del basament d’una altra torre, més al nord, molt arranada.
Possiblement les estructures del castell arribaven fins a les cases del poble actual; hi ha alguna paret de carreus regulars que tal vegada formava part de la fortificació.
Algunes de les escasses restes conservades a la part superior poden ser datades perfectament cap a l’any 1000, moment en què aquest castell és documentat per primera vegada. (AVB)
Bibliografia
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 324, pàgs. 38-40; Baraut, 1982, vol. V, doc. 592, pàgs. 121–122.