Situació
Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades.
ECSA - M. Anglada
L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG782902.
S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre. Des d’Alàs a l’ermita hi ha 2 km de pista forestal que fa pujada. Per entrar-hi cal demanar la clau al rector d’Alàs. (MAB)
Història
L’advocació de santa Maria com a topònim relatiu a terres limítrofes amb terres d’Alàs apareix en documents dels anys 942, 1025, 1045, 1046 o 1061, i que es pot identificar amb Santa Maria de les Peces. Quant al vilar de les Peces, és esmentat l’any 988 en la permuta de diverses terres, situades, entre altres llocs, “in villare que vocant ad illas Petias”. El lloc és mencionat en el testament del sacerdot Vives, del 1021 (o 1023), on, entre les possessions llegades, hi ha un alou a les Pecias; també s’esmenta en un altre testament del 1037 i en una restitució i donació feta l’any 1077 pel comte Ermengol IV d’Urgell a Santa Maria de la Seu, de les viles de Lletó, Clopedera i Vilanova, on la “villula que dicitur Pecias” apareix com a afrontació, per ponent, de Vilanova (de Banat).
L’any 1348, que es produí una epidèmia que causà una gran mortaldat a la zona, l’església de Santa Maria de les Peces fou objecte de nombroses deixes testamentàries, de les quals s’han estudiat un total de 15, generalment corresponents a petites quantitats.
Actualment la Mare de Déu de les Peces és un santuari i depèn de Sant Esteve d’Alàs.(MLIC)
Església
La planta d’aquesta capella és d’una sola nau prolongada cap a migdia de manera que el portal i la finestra de ponent, com també l’absis, queden marcadament descentrats.
La coberta actual d’una encavallada i cabirons de fusta n’ha substituït la primitiva, que de ben segur se sostenia amb una volta de canó seguit. La planta de l’absis és semicircular, lleugerament ultrapassada, i els seus paraments exteriors són llisos amb una sola finestra de doble esqueixada. Pel costat de tramuntana hi ha adossat el campanar de planta quadrada, de parets lleugerament atalussades. És d’un sol pis, amb finestres a ponent, tramuntana i llevant, avui dia l’una modificada i les altres primitives tapiades. Possiblement eren geminades.
Tot l’aparell exterior és vist amb carreus relativament grans i rejuntats. L’interior també és vist excepte la volta de l’absis, enguixada i decorada. El primer pis del campanar és d’una volta i la seva coberta és d’un sol vessant, feta de llicorella com la resta de la coberta de la nau i l’absis.
La qualitat de la pedra és bastant dolenta i, malgrat l’aparell de carreus més aviat grossos, permet situar la construcció de la part primitiva dins el segle XII seguint les formes de l’arquitectura rural del segle anterior. (MAB)
Bibliografia
- Baraut, 1979, vol. II, doc. 101, pàgs. 75-76; Baraut, 1980, vol. III, doc. 216, pàgs. 48-49; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 370, pàgs. 80-81 i doc. 395, pàgs. 102-103; Baraut, 1982, vol. V, doc. 502, pàgs. 42-45, doc. 583, pàgs. 111-112 i doc. 592, pàgs. 121-122; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 642, pàgs. 24-26 i doc. 729, pàg. 101; Baraut, 1984-85, vol. VII. doc. 915, pàgs. 46-47; Villaró, 1988-89, pàg. 350.