Situació
Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs.
ECSA - M. Anglada
El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG761889.
La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E.
El poble es troba a 4 km de la Seu. Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia. (MAB)
Història
En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle Horsianensem, designació de la vall de Cerc, que, amb les variants gràfiques d’Orsianne (961), Ursianno (1066), o Ussian (1118), és esmentada en documents dels segles X al XII, conjuntament amb la denominació de Cerco (863) o Quercho (1064). Aquesta vall, a més de les viles conegudes actualment, també comprenia les viles desaparegudes de Perella (1064), Priximinià (1074) i Clopedera (1077).
La primera menció coneguda del lloc de Cerc és de l’any 863. A partir d’aquesta data, els esments sobre el terme i la seva església es repeteixen en nombrosos documents dels segles X, XI i XII, a través dels quals es pot apreciar el domini que tenia sobre el terme la canònica de Santa Maria de la Seu.
L’església parroquial de Sant Just és esmentada l’any 961, juntament amb les de Sant Andreu i Sant Jaume. Les deixes que l’església rebé per testaments datats els anys 1037, 1063, 1083, 1086, 1094, 1097 o 1118, corresponen a petites quantitats monetàries, excepte el llegat d’un bou i el d’un camp de vinya.
En les Rationes Decimarum del 1279, al deganat d’Urgellet s’inclou l’ardiaca de Cerc, mentre que l’any 1280 s’hi inclou el capellà de Cerc, com també l’any 1391, en el llibre de la dècima de la diòcesi.
L’església de Sant Just i Sant Pastor de Cerc és esmentada en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314; també apareix en la relació corresponent a la visita pastoral de la diòcesi del 1515 i del 1575, any en què s’ordenà l’edificació d’una nova rectoria. Actualment està supeditada a la parroquial d’Alàs. (MLIC)
Església
Planta molt simple d’aquesta església, amb una capella i una sagristia annexes.
M. Anglada
Com a església parroquial és de dimensions relativament petites. Té la planta rectangular encapçalada per un plec de degradació i l’absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó i l’absis amb una de quart d’esfera. A la façana de ponent hi ha la portalada d’entrada asimètrica, amb ull de bou i campanar de cadireta de dos ulls. A més a més, hi ha una finestra absidal centrada de doble esqueixada i una al plec de degradació a la façana de migjorn. A la cara lateral de tramuntana hi ha un additament d’una capella i una sagristia posterior com també un buidat al mur oposat per adossar-hi una altra capella.
Els paraments interiors estan tots enguixats llevat dels de l’absis, en què l’aparell apareix vist. A l’exterior la pedra vista és de carreus força regulars, en part estan rejuntats amb morter de ciment pòrtland, i la resta amb junts molt plens de morter de calç. El material de cobertura és de llicorella. Tot i que la vegetació que envolta l’edificació tapa una bona part dels exteriors es pot dir que el conjunt està ben conservat. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1515, Oficialat d’Urgell; ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 34, fol. 30v; ACV. Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; R, 1946, vol. I, pàgs. 187 i 198; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 279; Baraut, 1979, vol. II, doc. 22, pàgs. 35-36, doc. 141, pàgs. 100-101, i doc. 173, pàg. 122; Baraut, 1980, vol. III, doc. 189, pàg. 25, i doc. 209, pàg. 41; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 345, pàgs. 56-57, doc. 364 pàg. 76, doc. 374, pàgs. 83-84, doc. 375, pàgs. 84-85, doc. 410, pàg. 116, doc. 448, pàg. 152, i doc. 450, pàgs. 153-154; Baraut, 1982, vol. V, doc. 502, pàgs. 42-45, i doc. 604, pàg. 131; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 640, pàg. 23, doc. 670, pàg. 55, doc. 745, pàgs. 115-117, doc. 757, pàgs. 127-129, doc. 762, pàgs. 132-134, doc. 791, pàg. 156, i doc. 860, pàgs. 214-215; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 904, pàgs. 35-36, doc. 981, pàgs. 105-106, doc. 1010, pàgs. 130-131, doc. 1025, pàgs. 142-144, i doc. 1041 pàgs. 163-164; Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 1117, pàgs. 42-43, doc. 1150, pàgs. 79-80, doc. 1179, pàg. 106, i doc. 25, pàgs. 137-139; Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1307, pàgs. 135-136.