Situació
Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós.
ECSA - A. Villaró
Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova. (AVB)
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TGC793883.
Història
El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX.
Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255 consta que Galceran de Pinós, fundador de la població, va traslladar el castell de Banat Sobirà al puig de Calbell, on ja s’estava construint un nou castell. Galceran confirmà Bernat de Sant Esteve, que ja havia estat castlà de l’antic castell, en els drets que tenia sobre els homes de Banat Sobirà i en els mateixos drets que ja havia tingut en el vell castell, que continuarien essent els que tindria el nou.
El 25 de juny del mateix any el baró de Pinós i el seu fill Galcerandet volen poblar el nou castell (“Puig de Calvell de Banat”) i concedeixen als pobladors d’aquesta Vilanova, anomenada Calvell de Banat, carta de franqueses.
L’any 1265 Jacob Gatell, “domicellus dominus castrorum sive locorum de Vilanova et de Banat”, junt amb d’altres homes seus de la Bastida i d’altres llocs, feia un censal al baró de Pinós comprat per la marquesa de Pinós.
Banat i Vilanova de Banat són documentats dins el terme més ampli del castell de Sant Jaume del Cadí, que també era una possessió dels Pinós.
L’any 1277, en el seu testament, Galceran III de Pinós deixava al seu fill el castell i la roca de Sant Jaume i tota la vila de Banat i de Vilanova, amb tots els feus, militars, homes, dones, termes jurisdiccionals i pertinences.
L’any 1295 Galceran IV de Pinós i la seva muller van nomenar R. de Vallespirans procurador general i governador de totes llurs terres entre les quals trobem esmentats els llocs i les viles de Banat i Vilanova.
Pocs anys després, el 1351, la marquesa de Pinós manifestava a través del seu procurador que posseïa en franc alou els castells de Bagà, Gósol, Saldes, Banat, Vilanova, Gisclareny i d’altres llocs i castells. Quatre anys més tard consta que el senyor dels castells de Vilanova de Banat i Arsèguel era Joan Cadell. (RMAE)
Castell
Les considerables restes del que fou castell de Banat ocupen la part superior d’un serrat, entre dos barrancs. Tot i que l’estructura de l’edifici ha estat molt modificada, és ben visible el perímetre d’aquesta construcció de planta quadrangular, d’uns 20 m de llargada per 10 d’amplada. L’aparell és força regular, en filades de carreus ben treballats, units amb un morter de calç molt deteriorat. En alguns llocs dels murs exteriors hi ha mitges filades d’opus spicatum.
La distribució de les estances de l’interior no és perceptible fàcilment, atesa la gran quantitat d’enderroc, la vegetació que hi creix pertot i les modificacions fetes modernament per a aprofitaments ramaders. (AVB)
Bibliografia
- Pujol, 1917c, pàg. 22; Font i Rius, 1969, vol. I(I-II), pàgs. 438-439 i 644; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 241-48 i 1 264-67; Baraut, 1979, vol. II, doc. 19, pàgs. 33-34; Baraut, 1980, vol. III, doc. 216, pàgs. 48-49.