Situació
Perspectiva de la façana de ponent de l’església, adossada al seu mas homònim.
ECSA - M. Anglada
La capella de Sant Miquel està annexionada a una gran casa homònima, a prop del torrent de Calabret, en el vessant esquerre del Segre i a 930 m d’altitud, que queda a sobre del poble d’Alàs.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG776892.
S’hi arriba per una pista forestal d’1,3 km de recorregut, que s’inicia en el trencall de la carretera de Cerc a Ortedó, que es troba on comença un fort revolt abans d’arribar a Ortedó (a 9 km de la Seu d’Urgell, o sigui a 5 km de Cerc). El trencall queda al costat de tramuntana, on la pista és tota de baixada i acaba a la casa de Sant Miquel. La clau s’ha de demanar al propietari, que treballa a la duana de la Seu d’Urgell. (MAB)
Història
No tenim notícies directes ni de la capella de Sant Miquel ni del mas de Sant Miquel anteriors a l’època moderna, només esments de terres anomenades Sant Miquel, com són la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, al lloc de Salitello, datada al 1019, on s’esmenta, entre les afrontacions, la vinya de Sant Miquel; aquest límit es repeteix en altres vendes dels anys 1037,1049,1051,1065, 1070 o 1085, com també en una donació del 1058, on el canemar limita amb un altre de Sant Miquel.
En la relació de les visites efectuades l’any 1758 a les parròquies de la diocèsi, Sant Miquel de Banat era església sufragània de Santa Cecília de Vilanova de Banat, situada al costat de la casa de Sant Miquel, i amb cementiri propi al servei d’aquesta casa. L’any 1904 Sant Miquel passà a dependre de la parròquia d’Ortedó o Artedó.(MLIC)
Església
Planta de l’església on s’aprecien les diferents reformes de què ha estat objecte.
M. Anglada
Aquesta petita capella, quasi bé tota refeta, és de planta sensiblement rectangular encapçalada per un absis semicircular en què l’eix queda entregirat, seguint els plecs de degradació. La nau és coberta amb fusta, mentre que l’absis és de volta de quart d’esfera. La teulada de llicorella de la nau queda uns metres més alta que la de l’absis. L’única finestra de doble esqueixada està centrada en l’absis. La porta d’accés està a la façana de ponent, on hi ha també el campanar de cadireta d’un ull també refet. La part reformada es nota per l’aparell de carreus més grans i de color més clar que els primitius, i també en les filades que no es mantenen gaire a la façana de ponent. El pendent de la nova teulada és escàs, la qual cosa fa un efecte estrany. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 164-167; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 183; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 357 pàg. 71; Baraut, 1982, vol. V, doc. 498, pàgs. 37-38, doc. 608, pàgs. 133-134, i doc. 624, pàg. 146; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 640, pàg. 40, doc. 641, pàg. 24, doc. 708, pàgs. 83-84, doc. 775, pàg. 143 i doc. 830, pàg. 188; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1010, pàgs. 130-131.