Situació
Una vista del turó que és coronat per les ruïnes del castell.
R. Viladés
Les seves restes, molt malmeses, s’aixequen enlairades sobre la serra de Querol, prop de la masia del mateix nom. Només es conserven algunes restes dels murs defensius, però la seva ubicació deixa encara veure la seva situació estratègica, dominant el camí que portava de Berga a Cardona, la strata cardonensis. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 95,9 — y 49,8 (31 TCG 959498).
Hom pot anar-hi des de Montmajor per una pista en bon estat, la qual porta a Can Querol, a uns tres quilòmetres del poble. Des de la masia es poden veure ja les restes de l’església i el castell. Aquesta pista marxa entre la que va a Sant Joan de Montdarn i la que porta a Sant Esteve del Pujol de Planès. (MDSS)
Història
Són escasses i bastant tardanes les notícies que tenim sobre el castell de Querol. El fet que siguin referències soltes no permet de veure quin va ser el desenvolupament històric del castell.
Aquest castell sembla que era una de les diverses fortificacions dels senyors de Berga. D’altra banda, creiem que hi havia una forta relació entre aquest castell i el de Montmajor; sempre surten tots dos esmentats junts a la documentació.
La primera notícia sobre el castell de Querol la trobem en un document datat el dia de les calendes de gener de l’any 1169, on llegim que Guillem de la Portella, juntament amb la seva muller i el seu fill, estableixen una concòrdia amb R. de Valmanya sobre el castell de Querol. Signa com a testimoni de l’acte el castlà del dit castell, Berenguer de “Chuvidano” (Correà?).
El 21 de maig de l’any 1260, Bernat de la Portella rebé de Pere de Berga els castells de Querol i Montmajor i per ells li va jurar fidelitat. És a dir que el castell serà una de les possessions dels Berga, la família que dominava la part central de la comarca.
L’any 1288, trobem que Jaume de Montpesat reconeix també fidelitat a Na Làscara pels castells de Querol i de Montmajor i, així mateix, pels de Montclar, de Casserres i de Gironella. Làscara de Ventimiglia, vídua d’Arnau Roger I, de Pallars —el qual havia heretat els drets sobre el Berguedà del seu oncle Pere de Berga—, era també comtessa del Pallars.
L’any 1309, Sibil·la de Berga, filla primogènita d’Arnau Roger I, bescanvià amb el rei Jaume II, els castells de Montmajor, de Querol i d’altres llocs de Berguedà. D’aquesta manera, Querol passà a ésser part de la senyoria de la Corona.
En aquest punt s’acaben les notícies que tenim sobre aquest castell. (MDSS-JBM)
Castell
Les restes del castell de Querol es troben situades al costat de l’església dedicada a santa Maria, avui també enrunada.
Del castell, que no devia ésser de grans dimensions, sinó que només devia servir per a albergar una guarnició de defensa del camí que portava de Cardona a Berga, queda ben poca cosa.
Solament resta dempeus un mur defensiu que constitueix l’exterior de l’edificació i que ha estat construït prenent com a base una sòlida roca. Els carreus d’aquest mur defensiu són quadrats, molt regulars i ben treballats.
El mur deixa veure dos moments diferents de construcció, cosa que fa pensar que el castell va ser ampliat en algun moment de la seva història per adequar-lo a les necessitats del moment. (MDSS)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Comentari marginal. Montmajor, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 991-992
- Ignasi M. Puig i Ferreté: La casa comtal de Pallars, senyora de Berga i de la Baronia de Mataplana als segles XIII-XIV, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, 1982, pàgs. 119-136
- M. Dolors Santandreu: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, 1982, pàgs. 101-118