Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer (Columba livia). El tudó (Columba palumbus), del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales; és freqüent als nostres boscos.
Oriol Alamany.
Els columbiformes (Columbiformes) constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic. Nien als arbres i ponen dos ous. S’alimenten predominantment de llavors i de fruits. El seu vol batut és ràpid i poden traslladar-se a llargues distàncies tot retornant al niu, la qual cosa —unida a la domesticació— ha permès desenvolupar la coneguda varietat dels coloms missatgers. Les espècies silvestres són, altrament, peces de caça tradicionals.
Tots els representants d’aquest ordre s’inclouen en la família dels colúmbids, amb unes 300 espècies aplegades en 40 gèneres repartits per tot el món. Els colúmbids de la nostra avifauna es divideixen en coloms (Columba) i tórtores (Streptopelia). Els primers, més grossos, compten amb 3 representants, entre els quals destaca el tudó per la seva mida i potència de vol. Les tórtores, més menudes, esveltes i gràcils —es tenen com a ocells de gàbia—, compten amb dues espècies: la comuna, que és feréstega i migratòria, i la turca, sedentària i antropòfila, que s’està introduint ràpidament (1985) en hàbitats favorables dels Països Catalans.