Cim del Cabeçó de la Sal, amb brolles esclarissades, pins blancs esparsos i processos erosius que afecten el substrat argilós.
Vicent Sansano
El Cabeçó de la Sal (2.19), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
El Cabeçó de la Sal és un pujol d’origen diapíric format per argiles i margues roges amb algeps del Triàsic, fàcies Keuper. Pertany al Pre-bètic intern i està situat al sud-est del poble de Pinós, a les Valls del Vinalopó. El seu cim, de 893 m d’altitud, s’eleva uns 300 m sobre els territoris del voltant. En aquest diapir s’explota, per dissolució, un jaciment de sal gemma: mitjançant sondeigs s’injecta aigua a pressió, i es recuperen les salmorres que, posteriorment, són desgasades i decantades per a eliminar les partícules insolubles. Després aquestes salmorres són conduïdes, al llarg d’un conducte de 50 km, fins a la llacuna de Torrevella, on s’obté la sal per evaporació. Les reserves segures del jaciment ascendeixen a 344 milions de tones, i les probables a 688.
Les comunitats vegetals d’aquest indret són les corresponents a la vegetació edàfica característica dels sòls salins i argilosos del Keuper. Hi destaca la presència de la timoneda de teucri verticil·lat (Helianthemo-Teucrietum verticillati), que es desenvolupa sobre sòls guixencs poc estructurats, i en la qual desapareix el timó Thymus longiflorus subspècie membranaceus, habitual de les timonedes climàciques d’aquest territori. Hi proliferen, en canvi, Teucrium libanitis, Helianthemum squamatum, Hemiaria fruticosa, el romer blanc (Helianthemum syriacum), el ruac (Ononis tridentata), etc. Algunes de les espècies més interessants apareixen en la rodalia de la cova del Lagrimal, com és el cas del boix o l’estepa de muntanya, plantes poc freqüents en les comarques valencianes del sud. En aquest mateix indret també s’hi presenten restes del bosc mixt valencià, amb roure de fulla petita i freixe de flor.
Dins la fauna destaca sobretot el poblament ornític, amb una bona representació d’espècies lligades als penya-segats. Poden esmentar-se l’aligot, el xoriguer, l’òliba, el gamarús, el ballester, la xixella, la griva, la terrerola vulgar, el cuaenlairat, la gralla de bec vermell i el corb.