Reproducció humana

La reproducció humana és una funció biològica que, si bé no és vital per a cada individu en particular, és transcendental per al conjunt de la societat, perquè en depèn la continuïtat de l’espècie. Això no obstant, considerada d’una manera individualitzada, també constitueix una capacitat de la màxima importància per a cada persona, o, més ben dit, per a cada parella, ja que el fet de tenir fills és un —si no el que més— dels esdeveniments més rellevants de la vida d’aquells que tenen la fortuna d’ésser mare o pare.

En el present capítol es detallen els principals factors implicats en la situació especial de la vida que comporta la procreació d’un nou ésser humà, començant per la descripció del mecanisme de la concepció i el desenvolupament de l’embaràs. En aquesta circumstància es produeixen canvis profunds en l’organisme femení, que durant uns nou mesos allotja un ésser absolutament dependent, que requereix de part dels progenitors no solament l’aportació biològica natural i espontània, sinó també un coneixement serè i com més profund millor dels esdeveniments que es desenvolupen en el si matern. En aquest sentit, cal destacar que, malgrat que es tracta d’un fet fisiològic, en el decurs de la gestació són extremament comuns certs trastorns que cal distingir de les possibles complicacions que hi pugui haver, que poden atenuar-se gràcies a l’adopció de diverses mesures. També s’han de conèixer els diferents factors externs que cal evitar per no posar en perill el desenvolupament del nou ésser. Molt especialment, s’ha de fer esment als controls i cures mèdiques a què, afortunadament, avui dia i en el nostre medi, hom pot accedir en cas de gestació normal: els avenços assolits fan que l’embaràs ja no sigui, com en èpoques passades, una font de perills, tant per a la mare com per a l’infant que ha de néixer.

Altrament, és molt important conèixer amb detall en què consisteix el part, moment de naixença del nou ésser, que tant de temor inspirava, amb una certa justificació, fins no fa gaire. Precisament, els coneixements que l’embarassada mateixa hi tingui, sobre aquest esdeveniment i sobre les mesures de control i les tècniques mèdiques que actualment poden procurar-s’hi, són la millor ajuda que es pot rebre per a reduir aquell temor, que generalment és basat en relats, més o menys truculents, transmesos de generació en generació, que constitueixen la principal font d’angoixa i sofriment davant un esdeveniment que, avui dia, pot encarar-se feliçment amb optimisme.

Alhora, s’hi descriuen les transformacions que tenen lloc en l’organisme matern durant el puerperi, l’època que segueix el part, quan el principal interès dels pares ha de centrar-se en les atencions al nou ésser que entra a formar part de la família.

S’hi expliquen, també, les bases de la "planificació familiar", tal com es denomina una sèrie d’actuacions adreçades a l’accés lliure, de cada persona o parella, a la procreació dels fills quan ho consideri més oportú, fent ús dels avenços de què els coneixements i la tecnologia mèdica actualment disposen.

Un punt fonamental de la planificació familiar és el coneixement profund dels mètodes anticonceptius, és a dir, els procediments adreçats a poder regular el moment en què es desitja procrear i evitar el naixement dels fills no desitjats, sense que això signifiqui haver de renunciar a una vida sexual plena i satisfactòria.

Com a contrapunt, es descriuen amb deteniment els principals factors causants de l’esterilitat, o incapacitat per a tenir descendència mitjançant mecanismes naturals, un trastorn que afecta bona part de la població i que, actualment, en molts de casos té solució gràcies a procediments moderns, de vegades realment sofisticats, que permeten d’atènyer la desitjada gestació.

En tots els punts referits, la informació de què es disposi és considerada, de forma pràcticament unànime per tots els experts en aquestes qüestions, com un dels factors primordials perquè la reproducció humana pugui dur-se a terme de manera satisfactòria, tant per als mateixos pares com per als nous éssers que s’incorporin a la família.