Situació
L’església s’aixeca a l’extrem inferior del poble, que s’estén en un replà format per un relleix afaiçonat al pendent, sobre el barranc de les Roques Neres, al ribatge dret de la Garona.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH192237.
S’hi arriba a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac. Poc abans d’arribar a aquesta població, s’inicia, a mà esquerra, el trencall que mena a Montcorbau. (FJM-AMB)
Església
L’església és un edifici d’origen romànic, però, com tants d’altres de la Vall, desfigurat i emmascarat per acusats remodelatges posteriors.
En aquest cas, els processos renovadors han desarticulat totalment l’estructura romànica de l’edifici, la qual, ara, només es fa patent, i encara parcialment, a la nau.
Actualment, la construcció consta d’una única nau, que és ampliada a llevant per un absis poligonal gòtic, al qual fou adossat posteriorment un campanar de torre de coberta piramidal. D’altra banda, la nau també és engrandida lateralment amb l’acoblament de capelles modernes, encastades a ambdós costats.
La nau, actualment revestida amb guix, és coberta amb una volta de canó, lleugerament apuntada, reforçada amb arcs torals, que la divideixen en tres trams.
Cippus romà reaprofitat i encastat damunt la porta d’entrada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Làpida situada sobre el portal modern de l’església, en la qual apareixen esculpits un crismó, un element vegetal i una creu.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La porta d’ingrés, protegida per un porxo, s’obre al capdavall del mur de migjorn. A la part superior hi ha encastats un cippus romà i un crismó, flanquejat amb un motiu vegetal i una creu de reduïdes dimensions, amb l’additament d’uns caparrons que hom degué utilitzar en un atri anterior.
Atès el que hem dit, de l’obra romànica només resta la nau, i encara fragmentada amb la incorporació de les capelles modernes que l’amaguen exteriorment, tret de la banda deponent, que és l’únic lloc on l’aparell romànic es fa visible, bé que retocat parcialment.
Per bé que són pocs els elements primitius que ens n’han pervingut, aquests, però, semblen indicar que es tractava d’una obra romànica, erigida probablement el segle XII. En arribar el segle XV en fou iniciat el remodelatge amb la supressió de l’antic absis romànic per un altre de poligonal. Més tard, el segle XVII, hom engrandí el temple amb l’erecció d’un campanar de torre, adossat a la capçalera, conjuntament amb l’obertura de capelles als laterals de la nau. Les darreres transformacions es realitzaren el segle XVIII, i consistiren en l’obertura d’un nou portal, protegit per una porxada, que substituí el primitiu.
L’edifici és força ben conservat. (FJM-AMB)
Escultura
Tal com hem indicat, a la part superior del portal modern, hom pot veure, encastat a la paret, un bloc de pedra rectangular, on hi ha gravat un crismó força rudimentari, que mostra, llevat de la P, les lletres invertides. A la part inferior del cantó esquerre és flanquejat amb un motiu vegetal, format per quatre pètals, inscrit dins un cercle, mentre a la banda dreta, un xic més amunt, li fa costat una petita creu de braços desiguals. (FJM-AMB)
Pica
Pica baptismal romànica conservada a l’interior de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Calc d'un fragment de l’ornamentació que decora la pica baptismal de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A l’interior de l’església, concretament a la darrera capella del costat de tramuntana, es conserva una pica baptismal romànica, bellament ornamentada, que, atesa la seva esculturació, és força semblant a les que hom troba a les esglésies de Betlan i de Vielha, i sense que s’aparti gaire de les formes que exhibeixen d’altres piques escampades per la vall.
Aquesta pica resta ben diferenciada en tres parts: contenidor, suport i base, la suma de les quals li dona una alçada d’uns 98 cm.
El contenidor o pica pròpiament dita és un vas cilíndric, afuat lleugerament a la base i rebuidat interiorment, que fa 37 cm d’alçada, amb un diàmetre exterior de 82 cm i un d’interior de 64 cm.
La seva ornamentació consisteix en una tija que s’ondula en tot el seu recorregut, bo i formant una espiral en cadascuna de les seves corbes i una breu perllongació, acabada en una fulla lanceolada. Al punt d’unió d’una espiral amb l’altra, sempre oposades, sorgeix una àmplia fulla a manera de palmeta.
El suport, constituït per un peu cilíndric massís, a manera de columna, és decorat amb un seguit de registres rectangulars, amb triangles, que, d’aquesta manera, delimiten superiorment tot el conjunt formant una ziga-zaga. A l’interior de cadascun d’aquests registres, hi ha uns finestrals cecs, acabats en arcs de mig punt, amb la intercalació d’elements geomètrics, disposats verticalment i formant unitats, constituïts per dos rombes centrals i dos triangles terminals.
La base és formada per dues motllures circulars força gruixudes, la darrera de les quals, que sobresurt un bon tros mes, admet en tot el seu recorregut circular un seguit d’hemisferes.
Es tracta, sens dubte, d’una de les piques baptismals més ben treballades de totes les que es troben a la comarca, per tal com moltes d’altres mostren un cisellat molt més rudimentari, adaptat a les formes primitives i arcaiques pròpies dels tallers locals.
Pel que fa al tema escultòric, aquest no és pas original, sinó que adopta un esquema decoratiu que a partir d’una tija segueix un ritme ondulat, que trobem en d’altres piques, tant baptismals com beneiteres, inspirat en formes de tradició mossàrab. (FJM-AMB)
Normalment, les piques baptismals conservades al Principat estan formades per un gran cup circular hemisfèric de grans proporcions i, a vegades, per un tenant no gaire alt; a la Vall d’Aran, però, trobem molts exemples de piques baptismals que presenten una tipologia semblant a la de Sant Esteve de Montcorbau, és a dir, una pica formada per tres parts clarament diferenciades. Podem citar les d’Arròs, Vielha, Betlan, Sant Roc de Begòs, Casau, Gausa, etc.
El basament de la pica és de secció circular i forma dues motllures. Al seu voltant hi ha unes hemisferes a manera de decoració. Es tracta d’un motiu ornamental molt estès a tota l’escultura de la Vall; el trobem a les piques baptismals de Vielha, Unha, Arties, Aubèrt i Vilac, entre d’altres. Un motiu semblant apareix decorant algunes bases de portades romàniques que estan relacionades amb el taller escultòric de Ripoll i de la catedral de Vic.
El suport és cilíndric i presenta una decoració a base d’arcs de mig punt —que formen com una mena de fornícules—, motius de tipus geomètric —enmig dels arcs— i una ziga-zaga a la part superior del suport. L’única pica baptismal de les conservades a la Vall d’Aran que presenta una decoració semblant és la de Sant Roc de Begòs.
La pica pròpiament és decorada, a la part exterior, amb un motiu de tipus vegetal que es desenvolupa horitzontalment al llarg de tot el perímetre. Aquest tema ornamental és semblant al que consta amb el número 171 a la classificació feta per E. Carbonell (E. Carbonell: L’ornamentació a la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, Col·lecció de Materials, núm. 2, Barcelona 1981, pàg. 150). Aquest autor cita com a exemple l’ara d’altar d’Encamp. És similar als temes que decoren les piques baptismals de Sant Roc de Begòs, de Betlan i de Vielha. Aquest tema pot ésser considerat com una variant del que apareix a les piques beneiteres de Sant Martin de Gausac i de Sant Pèir d’Escunhau, i, com en aquell, hem de cercar el seu origen a l’Orient. És semblant, també, al motiu vegetal de la portada de migjorn d’Era Assumpcion de Maria de Bossòst.
Aquesta peça ha estat executada amb una tècnica força acurada, a diferència d’algunes de les piques conservades també a la Vall d’Aran. La seva factura recorda les de Betlan i Sant Roc de Begòs.
Com passa amb gairebé totes les piques conservades d’època romànica, és difícil donar una datació aproximada. Si tenim en compte la seva qualitat tècnica, la seva cronologia podria oscil·lar entre la segona meitat del segle XII i la primera del XIII. (EBC)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.