Situació
Vista del costat de llevant de la capella amb l’absis malmès, però en el qual s’endevina encara una petita decoració sota el ràfec.
J. Tous
A aquesta ermita de Sant Jaume, s’hi arriba per una pista que surt en direcció N del quilòmetre 39 de la carretera de Coll de Nargó a Isona. La capella és a prop del poble de Coll de Nargó, vora la masia de les Cases. Actualment és abandonada i amenaça ruïna. (JAA-MLIC)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG601706.
Història
L’any 1016 hi ha documentada una vinya del terme de Nargó in locum que vocant in ipso viniario de Casas, que bé podria referir-se als masos, documentats posteriorment, i anomenats Cases i Puig de Cases. També és dubtós el llegat de Ramon Guillem de Taús, que en el seu testament del 1094 deixà a la seva muller Ermengarda el feu de Nargó amb ipsas baiulias de Cases.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò del 1519, en la relació de masos de la batllia de Nargó, tots ells de jurisdicció plena del vescomte, figuren el mas de Cases, habitat per Salvador de Cases, el mas de Puy de sobirà o Puy de Cases, habitat per Joan de Puy de Cases, i el mas d’en Marcer de Cases, deshabitat, però repartit, meitat per meitat, entre els dos anteriors. L’any 1575 consta, en la relació de la parròquia de Sant Climent de Coll de Nargó, la necessitat de reparar la sufragània de Sant Jaume de Puig de Cases, ja que amenaçava ruïna. L’any 1758 mantenien la capella de Sant Jaume les cases del Puig de Cases i de Cases, que hi tenien un cementiri propi. (MLIC)
Església
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, adovellada. Una alta finestra, d’una sola esqueixada i de dimensions més petites s’obre al mur de ponent. La porta s’obre al mur de migdia. Damunt del mur de ponent s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
El parament és de carreuons, senzillament escairats, disposats formant filades, força regulars. L’absis presenta una decoració, sota el ràfec, de fris molt malmès, i de factura molt rústega, que podria correspondre a un tema d’escaquejat, interpretat de forma matussera, que posa en evidència formes rurals de l’arquitectura del segle XII. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, f. 23v-24r; ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, f. 22-24; Miret I Sans, 1915-1916, docs. 82 i 151; Tragó, 1982, pàgs. 38-39.