Sant Sadurní de la Llena (Lladurs)

Llena es troba a la part central occidental del municipi de Lladurs, al vessant de la ribera Salada i a la riba esquerra del torrent de Riard. L’església de Sant Sadurní és cap de parròquia i havia tingut a la seva vora el castell de la Llena. El poblament, com a la major part del Solsonès, és dispers en masies; l’església parroquial constitueix el nucli que identifica als mapes aquest agregat de Lladurs.

Mapa: 291M781. Situació: 31TCG727573.

Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella al trencall de Cirera, situat a 3,500 km a mà dreta. Cal seguir el camí de Cirera fins a arribar a la Llena —hi ha indicadors— al cap de 6,900 km, des de la carretera.

Història

La Llena (“ipsa Lena”) és una de les parròquies que surten esmentades en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell. La seva advocació actual, sant Sadurní o sant Serni, és documentada des del principi del segle XII: l’any 1106 Guillem Gispert, la seva muller Godlèn i llur fill Babot empenyoraren a Santa Maria de Solsona la parròquia i l’església (“ecclesiam Sancti Saturnini”) de la Llena, amb els seus delmes i altres drets. Uns anys després, el 1134, una peça de terra donada a la mateixa canònica solsonina és situada “in comitatum Urgelli in apendici Sancti Saturnini de Lena”.

Manuel Riu publicà l’any 1981 un inventari dels béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, mancat de data però situable a mitjan segle XI, en el qual és esmentada com una possessió del monestir, seguidament a Santa Maria de Lladurs, una església i parròquia de Sant Sadurní (“et in ipsas Inurrias ipsa ecclesia Sancti Saturnini simul cum ipsa parrochia”) que identificà amb la Llena. Si es tractava de Sant Sadurní de la Llena, la seva possessió per part del monestir de Sant Llorenç s’estroncà relativament aviat: cal recordar l’empenyorament esmentat del 1106 i, d’altra banda, el fet que des de mitjan segle XII figuri la Llena entre les esglésies pertanyents a Santa Maria de Solsona. Consta així a la butlla d’Eugeni III (1151), a la consagració del temple solsoní de l’any 1163, a la butlla que li atorgà Alexandre III (1180) i a la de Climent III de l’any 1188 (“castrum de Lena cum ecclesia et omnibus aliis pertinentiis suis”). Semblantment, consta (“Za Lena”) a la relació d’esglésies pertanyents a Santa Maria de Solsona, redactada al final del segle XIII.

De les acaballes del segle XII (1183), hom por adduir també l’esment d’aquesta església que fa Pere de la Llena al seu testament, en el qual fixava el donatiu de deu sous a repartir entre “Sancti Saturnini de Lena “i el seu capellà. Ponç de la Llena, disposà també, en el seu testament de l’any 1194, un donatiu de cinc diners de cens anual a la mateixa església.

El traspàs definitiu d’aquesta parròquia del bisbat d’Urgell al de Solsona no es produí fins l’any 1623.

A mitjan segle XIX (1855) el seu rector assenyalava que el terme parroquial limitava a tramuntana amb el de Timoneda, a migdia amb els de Castellvell, Clarà i Castellar de la Ribera, a llevant amb el de Lladurs i a ponent amb el de Terrassola.

No hi havia a la parròquia cap església amb categoria d’annexa, i el nombre d’habitants era de cent tretze, xifra reduïda l’any 1983 a cinquanta.

Església

Es tracta d’un edifici d’una nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular orientat a llevant. L’aparell constructiu és format per carreus ben tallats i picats, posats en filades uniformes i regulars.

Entre les reformes posteriors que s’hi introduïren es destaca l’aixecament de l’edifici, ben palès per la clara diferència existent entre el parament original i l’afegit. També hi foren adossats dos cossos, l’un al mur de tramuntana i l’altre al de migdia.

La coberta és de dos vessants, i al mur frontal a ponent, s’enlaira un campanar d’espadanya amb dues obertures de mig punt, refet recentment.

Centrada a l’absis, hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt obert en un sol bloc de pedra, possiblement reaprofitat, car el seu diàmetre no s’avé amb la llum externa de la finestra. Una altra finestra, també romànica, de dues esqueixades i arc de mig punt obert en un bloc de pedra, es troba a l’extrem proper a l’absis del mur de migdia.

La porta d’entrada és oberta al mur de migjorn; consta de dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Al seu damunt, simètricament a banda i banda, hi ha dues petites obertures rectangulars.

A l’interior, arrebossat i pintat, la volta és de canó. L’absis s’inicia amb un arc de mig punt rebaixat que fa la degradació; al seu torn, a l’inici de l’arc, hi ha una cornisa que envolta l’absis. Igualment a l’interior, hi ha un cor postís. Pel frontis, l’edifici és adossat a la casa rectoral.

Per les característiques del seu aparell, podem situar perfectament la construcció d’aquest edifici dins el segle XII.