Situació
És a la part baixa de la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener; propera a la casa Puig-sec. Pertany al terme parroquial de Lladurs.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG808556.
Interior de l’absis, aparellat a base de carreus ben escairats i polits, de mides força grosses, disposats ordenadament en filades.
L. Prat
Exterior del mur de l’absis, ben aparellat amb grossos blocs de pedra. Al centre i un xic descentrada s’obre una finestra petita, coberta amb un arc de mig punt tallat en un bloc monolític de pedra.
L. Prat
Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga fins al trencall d’Olius (4,400 km), situat a mà esquerra. Cal seguir la pista d’Olius uns 3,300 km, i agafar després el trencall que es troba passat el molí de Ratavilla, a mà esquerra. És en ruïnes i mancada de porta que impedeixi de visitar-ne l’interior.
Història
Ens manquen per ara referències documentals d’aquesta església per al període medieval. Tot el que en sabem és que l’any 1855 el rector de Lladurs indicava que era oberta al culte públic.
Església
És un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. L’aparell constructiu és fet amb pedres ben tallades, disposades en filades uniformes.
La coberta de la nau és esfondrada, i la de l’absis conserva a l’interior algunes lloses.
Lleugerament descentrada a tramuntana, hi ha, a l’absis, una finestra de dues esqueixades i arc de mig punt obert en un bloc de pedra tant a l’exterior com a l’interior. Una altra finestra, d’una esqueixada i arc monolític de mig punt també a l’exterior i a l’interior, és al mur de migdia, entre l’absis i la porta.
El frontis, força enrunat, és esbiaixat i amb un contrafort adossat.
La porta, de mig punt i adovellada, és al mur de migjorn i té senyals del picapedrer.
A l’interior, la volta de la nau és ensorrada. Nau i absis es comuniquen per un arc preabsidal apuntat, posterior, en el qual hi ha senyals de picapedrer. L’absis, a la seva part interior, excedeix el semicercle amb escreix. L’interior de l’absis deixa veure un aparell de carreus molt grossos, ben treballats i disposats a trencajunt, formant filades. A la volta, els carreus utilitzats són també molt grossos, la qual cosa porta a creure, malgrat la seva rusticitat, que es tracta d’un edifici força tardà, possiblement del segle XII, amb reformes posteriors.