Situació
Vista exterior de la capçalera, amb els tres absis poligonals.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Esteve, anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH205298.
El poble de Betren s’estén al ribatge esquerre de la Garona, a frec de la carretera del port de la Bonaigua (C-142), cosa d’1.500 m de Vielha, vers llevant. (FJM-AMB)
Església
L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers llevant, per un ampli espai presbiteral acabat entres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals.
La nau és coberta amb una volta apuntada, reforçada amb tres arcs torals que troben suport en unes pilastres encastades als murs laterals, a manera de ressalts.
Els absis, que s’obren al presbiteri amb arcs apuntats, són coberts amb voltes de pedra que no arriben al quart d’esfera.
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau capçada vers llevant per tres absis poligonals.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Entre els murs i les cobertes s’interposa una cornisa que s’estén, tret del mur de ponent, per tots els paraments interns de l’edifici.
El temple és il·luminat per un bon nombre de finestres i finestrals, que, llevat de la façana de tramuntana, afecten tots els altres murs, preponderantment la capçalera, on adopten encara uns caràcters romànics, concretats en l’estructura i en els elements ornamentals. La resta de finestrals, que assoleixen unes grans proporcions, ja són marcadament gòtics.
L’accés al temple es fa a través d’una portalada àmplia, oberta al mur de tramuntana, que dona al carrer Major. De característiques gairebé idèntiques a la de Sant Miquèu de Vielha, ja s’inclou dins una tipologia netament gòtica, però tot just despresa del darrer romànic, la influència del qual, en alguns detalls, encara és patent.
Al mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dues obertures el primer i amb una sola obertura el segon. Les inferiors són coronades per arcs de mig punt, motllurats i en degradació, sostinguts als laterals per columnes coronades amb capitells llisos; l’obertura inferior, que ha estat retocada, també és coronada amb un arc de mig punt que, com els altres, recolza sobre unes columnes acabades amb capitells sense esculpir.
L’aparell de l’edifici és constituït per carreus, de mides força voluminoses, ben carejats i polits, distribuïts en filades horitzontals perfectes.
Es tracta d’un edifici romànic tardà que inclou tot un seguit d’elements gòtics, incorporats posteriorment, els quals no es fan estranys dins el conjunt, atès que són embeguts per una construcció que sembla acceptar les darreres reminiscències d’un estil i les primeres manifestacions d’un altre.
Darrerament, hom consolidà l’edifici, bo i sobrealçant, entre altres coses, els murs de la construcció, fet que es fa ben patent a totes quatre façanes.
L’església es troba en bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Pica beneitera
Base romànica reaprofitada en una pica beneitera renaixentista.
A. Mazcuñan-F. Junyent
A l’interior del temple hi ha una pica beneitera d’estil renaixentista, que troba suport en una fina columna proveïda d’una base romànica esculturada amb figures humanes, només esbossades i poc definides, per tal com no es percep cap tret distintiu del cos humà. (FJM-AMB)
Pica baptismal d’immersió
Pica baptismal d’Immersió, conservada a l’interior del temple.
A. Mazcuñan-F. Junyent
També a l’interior d’aquest temple es conserva una pica baptismal, força rústega, de forma prismàtica, però amb els angles i els cantells arrodonits, la qual reposa sobre un peu de pedra de forma tronco cònica.
Fa 86 cm de llargada per 47 cm d’amplada i la seva alçada és d’uns 54 cm. Pel que fa a les mides internes, corresponents a la part excavada, aquestes són determinades per una fondària d’uns 18 cm i per una llargada i amplada de 63 i 47 cm respectivament.
Els únics elements decoratius que s’hi constaten són tres cercles situats a la mateixa cara, on s’inscriuen, força esborrades, unes creus gregues de braços patents. La tècnica utilitzada és la incisió.
Es tracta d’una peça d’execució molt, tosca i sense cap valor artístic; pot ésser considerada com una manifestació d’art popular de la Vall d’Aran. (FJM-AMB-EBC)
Orfebreria
Durant la darrera guerra civil desaparegué d’aquesta església, conjuntament amb d’altres peces, un interessantíssim encenser romànic de bronze cisellat, probablement del segle XII, sense que hom sàpiga on ha anat a parar. (FJM-AMB)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.