El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda.
La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048. En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló. En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ultra collum de Agulio”. Al segle XII les referències sobre Agulló i la seva torre sovintegen, la més interessant de les quals és la del 1190, quan el comte Ponç Guerau III de Cabrera féu donació a Ramon Berenguer d’Àger de la torre d’Agulló i del seu terme. El 1209 era senyor de la torre Ramon de Llimiana, que l’havia comprada a Ramon Berenguer d’Àger. La jurisdicció, però, li fou atorgada pel comte d’Urgell.
Actualment no resten vestigis medievals vistents de la torre d’Agulló, però el traçat urbanístic del sector antic del poble evidencia la primitiva estructura de la torre, amb el seu recinte quadrangular de muralla que servia d’aixopluc als habitants del lloc.