Es tracta de l’església del vilatge sorgit als peus del castell de Claramunt, al vessant meridional de la serra del Montsec. La història d’aquesta església és molt problemàtica, perquè, de fet, es confon amb la de la propera de Santa Maria de Claramunt, situada al castell. L’any 1048 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger de les esglésies que hi havia o hi hauria en el futur en el castell de Claramunt i en el seu terme. Aquesta referència pot ser un indici de l’existència, ja a mitjan segle XI, de més d’una església a Claramunt, Santa Maria, situada al castell, i Sant Bartomeu, l’església del vilatge. Aquesta indefinició sobre les esglésies de Claramunt es comprova també en les butlles del papa Alexandre III, dels anys 1162 i 1179, en què es confirmen les possessions de l’abadia d’Àger.
La titularitat de la parròquia de Claramunt era detinguda al segle XIV per Santa Maria, segons que consta en una relació d’esglésies de l’abadiat del 1373. (CPO)
Per a poder descriure la capella de Sant Bartomeu caldria dur a terme una prospecció arqueològica, ja que les seves restes són soterrades en bona part. Tanmateix, s’endevina que era una esglesiola d’una sola nau, coberta amb volta de canó. (FFLl)