Sant Vicenç d’Áger

Situació

Absis de la primitiva església de Sant Vicenç, començat dins l’estil romànic i acabat en un llenguatge plenament gòtic.

ECSA - F. Fité

El complex de l’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, format en realitat per la unió de dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a la part baixa, a llevant, de la vila d’Àger. (JAA)

Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG148525.

Història

L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger és el resultat de la fusió en un sol edifici de dues esglésies anteriors, Sant Vicenç i Sant Salvador, per la qual cosa presentem per separat les seves històries respectives.

Sant Vicenç d’Àger

Aquesta era l’església parroquial de la vila d’Àger i la principal de la vall després de Sant Pere d’Àger. Fou el temple a l’entorn del qual s’aglutinà el nucli murat de la població, estès als peus del castell. La primera referència d’aquesta església és de l’any 1041, quan fou llegit el testament sacramental de Martí, sacerdot de Sant Vicenç, davant Arnau Mir de Tost i molts cavallers, pagesos i clergues. Per la seva situació i importància fou vinculada ben aviat a l’abadia de Sant Pere d’Àger. Sant Vicenç fou un dels béns amb què fou dotada l’abadia d’Àger l’any 1048 per Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda. En la dotació definitiva de Sant Pere d’Àger de l’any 1068 es confirmaren a l’abadia totes les esglésies que eren a la vila d’Àger, i per tant també la de Sant Vicenç. La subjecció de Sant Vicenç a la canònica de Sant Pere es comprova també en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1162 i posteriorment.

Les notícies històriques sobre Sant Vicenç són molt nombroses. L’any 1068 Arnau Mir de Tost, després de la mort de la seva esposa Arsenda, féu donació a Sant Vicenç d’Àger d’un cobertor. A més de l’altar principal, consagrat a sant Vicenç, l’església en tenia un de dedicat a sant Just, segons consta en el testament sacramental d’Arnau Odegar jurat l’any 1082 “super altare sancti Iusti consecrato, quod est intra sinu ecclesia Sancti Vicencii”. El cementiri de Sant Vicenç, que era el propi de la vila, no es documenta fins a l’any 1165. En aquest fossar es feren les primeres reunions comunals quan encara no existia la casa dels consells. Des del segle XIII es té constància que els rectors de Sant Vicenç eren notaris de la vila.

Sant Salvador d’Àger

Aquesta església va ser consagrada l’any 1048 sota l’advocació de sant Salvador, sant Jordi i sant Ponç. El document on consta aquest fet és l’única acta de consagració de la vall d’Àger del segle XI que s’ha conservat. La cerimònia de consagració fou oficiada pel bisbe de la Ribagorça Arnulf a instàncies d’Àrnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda, i hi assistiren “plurimis abitantes in villa de iam dicto castro”. Segons consta en l’esmentat document, la construcció de l’església fou promoguda per Felmir, perobtimus vir. Un dels personatges que doten l’església, anomenat Exabel, consta que és germà de Felmir, la qual cosa fa pensar en la possibilitat que Felmir fos un cavaller del llinatge dels Exabel, senyors del castell de Pedra. El mateix Felmir deixà en el testament del 1055 una part del seu mobiliari per a la compra de vestits i llibres que s’havien de destinar a la nova església de Sant Salvador.

Al final de l’acta de consagració del 1048 es mana que el clergue al servei de Sant Salvador depengui de la canònica de Sant Pere. Aquesta disposició és reflectida en la dotació de l’abadia de Sant Pere del 1060, en què consten esmentades com a béns de l’abadia, entre d’altres, les esglésies de Sant Vicenç i Sant Salvador, que es construí annexa a la primera, totes dues situades in suburbanis. La vinculació de Sant Salvador, com totes les esglésies de la vila, a l’abadia d’Àger es comprova repetidament en la documentació posterior, per exemple en la butlla papal d’Alexandre III del 1162.

A la primera meitat del segle XIV l’església de Sant Salvador es transformà en la nau col·lateral esquerra de Sant Vicenç d’Àger, a causa de l’obertura de dues grans arcades en el mur que les separava. Això suposà la conversió dels dos temples en una única església de dues naus. Malgrat la unió de les dues esglésies, al segle XVI es continuava citant encara l’altar de Sant Salvador. L’any 1545 Joan Sobirat manà que se celebrés tots els divendres de l’any una missa a l’altar de Sant Salvador de l’església de Sant Vicenç. (FFLI)

Acta de consagració de Sant Salvador d’Àger (15 d’abril de 1048)

Consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger pel bisbe Arnulf de Roda, pregat per Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el fundador Felmir, el qual la dota de béns, llibres i ornaments que es detallen, i vol, segons que havia disposat en el seu testament, que l’església i el seu patrimoni estiguin al servei de Sant Pere d’Àger.

"Regnante in perpetuum Domino nostro Iesu Christo, anno ab incarnationis eius XXXVI1 post millesimo, venit Arnulphus gratia Dei episcopus in kastro de Ager sive in eius terminis, invitatus a preclarissimo viro domno Arnallo vel eius fidelissima coniux domna Arsindis sive a plurimis viris habitantes in villa de iamdicto kastro vel de eius terminos, ut dedicasset ecclesiam in honorem sancti Salvatoris sanctique Georgii et sancti Poncii, sicuti et fecit. Praedictam autem ecclesiam edificavit unus perobtimus vir, nomine Felmirus, pro amore coelestis patrie et per animam fratris sui Martini sive Endiscli et per animam matris sue. Et fecit eam consecrare, et ereditavit eam de suis terris et vineis, et ornavit eam de libros et vestimentos ut Deus omnipotents feliciter vivere faciat eum in hoc seculo et eius discessu cum istis predictis qui iam obierunt collocet in etereo regno cum sanctorum coro.

Iam dictus autem dominus Arnallus et uxor eius et alii multi fidelissimi christiani et multe religiose femine dederunt ad prefatam ecclesiam de eorum terris et vineis. In primis domnus Arnallus et eius uxor terra I in Cacau et sunt ipsa terra de Galin; affrontat de oriente in riba et de meridie in terra de Laurenz Cidi et de occidente in terram de Ross Erispio cum sua decima et primicia. Et Exabel fratri suo I vinea in Sezen; affrontat de oriente III vinea de Iohan Gazalone et de meridie in stirpe, de occidente in vinea de Felmir. Et Exabel presbiter una terra que est ad Sancta Felicítate qui me advenit de parentorum: affrontat ipsa terra de oriente in terra Gazalone et de meridine et de occidente in scalido et de circii in terra de Exabel. Et Ga- roza femina sua una terra simul cum fratres suos que abet ad lavandero, qui infrontat de oriente in via, de meridie in scalido, de occidente in terra que est de Mir seniore et de circii in sponda de ipso rivo. Et Rosso I terra que est ad Cacau suprascripto qui me advenit de parentorum; affrontat de oriente in terra suprascripta que dedit ibi dominus Arnallus et de meridie in terra suprascripta de Laurenz et de occidente in terra de Stephano Calbo et de circii in terra Adefonsus. Et Acmed Calbo una terra in Agulon: affrontat de orient in terra de Laurenc[io] et de meridie in strata, de occidente in terra de Emo qui fuit et de circii in via. Et Iuliane Loba una vinea ad Marunnano, qui infrontat de orient in vinea de Gazalo, de occidente in vinea de Oliba qui fuit et de meridie in vinea Exabel Calbo et de circii in vinea de Exabel Esclua. Loba femina cum filio suo Adefonsus I vinea [que] est ad comes, qui infrontat de oriente in vinea que fuit de Macariis, de meridie in vinea de Stephano, de occidente in vinea que fui de Letil et de circii in strata. Et Guilelmo Mudarraf una vinea ad ipsas comas, qui infrontat de oriente in vinea de Crispio vel fratres suos et de occidente in vinea de Gelmon fratri meo et de circii vero parte in vinea de Crispio et de Exabel fratri suo. Ademar I terra in ipsa plana subtus Petra super turmo de Mannadola; affrontat de duas partes in terras de Ennego et de tercia in terram de Tudisclo et de quarta in scalido. Et Galin Maiestro I terra que est infra termino infra Clarmonte et Curciano; affrontat in oriente in terra Guadamir Belasco et de occidente de Oriolo Caranesz. Adefonsus de Petra una terra que est in ipsa plana subtus Petra; affrontat de tres partes in terra erma et de quarta in terra Ennego. Et Belida femina linar uno prope molino de Lenes. Laurencio […un]a terra que est ad rivo Corbel; affrontat de duas partes in torrentes, de tercia in strata et de quarta in ermo. Hec omnia supra scripta dederunt predicti homines ad iam dictam ecclesiam pro animabus parentum suorum vel ut illis abeant in hoc seculo vitam longevam et post illorum discessu mereantur abere requiem sempiternam.

Ego namque Arnulphus predictus, gratia Dei episcopus, cum assensu domni Arnalli et eius coniugi et preclarissimo viro Felmiro sive aliorum plurimorum cetum in eodem prelato iam loco commorancium, iam dictam autem ecclesiam Sancti Salvatoris cum omnia que hodie abet vel in antea adquisierit, quam notatum est in meum testamentum, ita remaneat filiis meis vel posteritas mea ad servicium sancti Petri apostoli, que est fundatus in predicto castello de Ager, ita ut si aliquis homo de hoc quod ipsam ecclesiam sancti Salvatoris que hodie abet vel in antea adquisierit nec nullus homo vel femina qui ibi bene voluerit facere ille qui tollere venerit aut tollere sit anatematizatus et a consorcio christianorum segregatus et iste donus permaneat omni tempore inconvulsus et firmus.

Hactum est hoc XVII kalendas madii, anno XVII regni Enrici regis.

Arnulphus gratia Dei episcopus subscripsit. Sig+num Arnallus Mironis. Sig+num Arsindis. Sig+num Felmirus. Sig+num [C]ris[pius]. Sig+num Exabel Esclua. Sig+num Rosso. Sig+num Acmed Calvo. Sig+num Iulia[ne Loba]. Sig+num Adefonsus. Sig+num Guielm Mudarraf. Sig+num Ademar. Sig+num Galin. Nos suprascripti qui hanc dotis donacionem scripture fieri iussimus et firmavimus et in hac testes sumus.

Mirone presbítero rogatus scripsit et sub (s. man.) die et anno quod supra."

[O]: Perdut.

A: Còpia del segle XII: BC, Arxiu, pergamí núm. 4 081, procedent de l’antic arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 1 564.

B: Còpia del 1766: BC, Reserva, ms. 941, Compendi de tots los instruments antichs y moderns ques’ troban en lo Arxiu de la Molt Insigne Iglesia Colegial de Sant Pere de Ager. Transumptats de ordre del Molt Illustre Señor Dr. Dn. Francisco Esteva, Arxipreste de ella, en lo any MDCCLXVI, núm. 1 569, fol. 328-329.

C: Còpia de principi del segle XIX: RAH, col. Villanueva, vol. 5, f. 210, ex A.

a: Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, vol. IX, 1821, ap. 17, pàgs. 262-263 (edició parcial), ex A.

b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 58, pàgs. 135-137, ex A.

c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986, doc. 61, pàgs. 145-146, ex A.

Traducció

"Durant el regnat de nostre Senyor Jesucrist que ha de durar per sempre, l’any mil trenta-sis de la seva encarnació, Arnulf, bisbe per la gràcia de Déu, vingué al castell d’Àger i els seus termes, pregat pel molt il·lustre baró, el senyor Arnau, per la seva fidelissima esposa la senyora Arsenda, i per molts homes que habiten a la vila de l’esmentat castell o dins el seus termes per tal de consagrar una església en honor de sant Salvador, de sant Jordi i de sant Ponç, com així ho féu. L’esmentada església l’ha feta edificar un home excel·lent anomenat Felmir, per amor de la pàtria celestial, per l’ànima del seu germà Martí o Endiscle i per l’ànima de la seva mare. L’ha fet consagrar, l’ha dotada amb els seves terres i vinyes i l’ha proveït de llibres i ornaments perquè Déu omnipotent li doni una vida feliç en aquest món i a l’hora de la mort li doni un lloc en el regne etern entre el cor dels sants juntament amb els difunts ja esmentats.

D’altra banda, l’esmentat senyor Arnau, la seva muller, molts fidels cristians i moltes pietoses dones han donat a l’esmentada església algunes de les seves terres i vinyes. En primer lloc, Arnau i la seva muller, una terra a Cacau i és la terra de Galí; a llevant afronta amb la riba, a migjorn, amb la terra de Llorenç Cid i a ponent, amb la terra de Ros Erispi, amb els seus delmes i primícies. I Eixabel, el seu germà, una vinya a Secèn; a llevant afronta amb la vinya de Joan Gazaló, a migjorn, amb el terme, a ponent, amb la vinya de Felmir. I Eixabel, prevere, una terra que hi ha a Santa Felicitat que em pervingué dels meus pares; aquesta terra, a llevant afronta amb la terra de Gazaló, a migjorn i a ponent, amb scalido, i a tramuntana, amb la terra d’Eixabel. I Garoza, dona, juntament amb els seus germans, una terra seva que té prop dels rentadors; a llevant afronta amb el camí, a migjorn amb scalido, a ponent, amb una terra que és del senyor Mir i a tramuntana, amb l’espona del riu. I Ros, una terra que hi ha al lloc esmentat de Cacau la qual em pervingué dels meus pares; a llevant afronta amb la terra ja esmentada que ha donat el senyor Arnau, a migjorn, amb l’esmentada terra de Llorenç, a ponent, amb la terra d’Esteve Calbó, i a tramuntana, amb una terra d’Alfons. I Acmat Calbó, una terra a Agulló, a llevant afronta amb la terra de Llorenç, a migjorn, amb el camí, a ponent, amb la terra d’Emó, difunt, i a tramuntana, amb el camí. I Juliana Lloba, una vinya a Marunnano, que per la banda de llevant afronta amb la vinya de Gazaló i a ponent, amb la vinya d’Oliba, difunt, a migjorn amb la vinya d’Eixabel Calbó, i a tramuntana, amb la vinya d’Eixabel Esclua. Lloba, dona, juntament amb el seu fill Alfons, una vinya que hi ha prop de les comes, la qual afronta a llevant amb una vinya que fou de Macari, a migjorn, amb la vinya d’Esteve, i a ponent, amb la vinya que fou de Lell, i a tramuntana, amb el camí. I Guillem Mudarraf, una vinya prop de les comes, la qual afronta a llevant amb la vinya de Crispi i dels seus germans, a ponent, amb la vinya de Gelmó. el seu germà, a tramuntana, amb la vinya de Crispi i d’Eixabel, el seu germà. Ademar, una terra a la plana, prop de Pedra, damunt el turó de Mannadola; per dues bandes afronta amb les terres d’Ènyec, per una tercera banda amb la terra de Tudiscle, i per la quarta, amb scalido. I Galí Mestre, una terra que hi ha dins el terme a Claramunt i Corçà i a llevant afronta amb la terra de Guadamir Balasc i a ponent, amb la d’Oriol Caranès. Alfons de Pedra, una terra que hi ha a la plana, tocant a Pedra; per tres bandes afronta amb la terra erma i per la quarta, amb la terra d’Ènyec. I Belida, dona, un llinar prop del molí de Llenes. Llorenç una terra que hi ha prop del riu Corbell; afronta per dues bandes amb els torrents, per una tercera amb el camí i per la quarta amb l’erm. Totes aquestes coses que s’han anomenat, els sobredits homes les han donades a l’església esmentada per a remei de les ànimes dels seus familiars i també perquè ells puguin tenir llarga vida en aquest món i després de la mort mereixin d’obtenir el repòs etern.

I jo, l’esmentat Arnulf, bisbe per la gràcia de Déu, amb el consentiment del senyor Arnau i la seva esposa, del molt il·lustre baró Felmir i de la comunitat de molts altres que viuen al lloc ja esmentat, estableixo que l’esmentada església de Sant Salvador, amb tots els béns que avui té i els que pugui adquirir més endavant, d’acord amb el que he disposat en el meu testament, romangui per als meus fills i la meva posteritat al servei de sant Pere apòstol que té la seva església a l’esmentat castell d’Àger, de manera que si alguna persona vingués per prendre o prengués quelcom del que avui té l’església de Sant Salvador o del que pugui adquirir més endavant o de les donacions amb què vulgui beneficiar-la algun home o dona, que quedi anatematizada i separada de la comunitat dels cristians, i que aquesta dotació resti ferma i incommovible en tot moment.

Això ha estat fet el dia dissetè de les calendes de maig, l’any dissetè del regnat del rei Enric.

Arnulf, bisbe de la gràcia de Déu, ho subscriu. Signatura d’Arnau Mir. Signatura d’Arsenda. Signatura de Felmir. Signatura de Crispi. Signatura d’Eixabel Esclua. Signatura de Ros. Signatura d’Acmet Calbó. Signatura de Juliana Lloba. Signatura d’Alfons. Signatura de Guillem Mudarraf. Signatura d’Ademar. Signatura de Galí. Nosaltres, els sobrescrits que hem ordenat de fer aquesta escriptura de donació i dotació, l’hem signada i en som testimonis."

Miró, prevere, ho ha escrit a petició i ho signa el dia i l’any abans esmentats.

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Església

El conjunt arquitectònic de l’actual església par-roquial d’Àger engloba les antigues esglésies de Sant Salvador i Sant Vicenç, fusionades en un sol edifici de dues naus, ampliades al costat S per una tercera nau afegida a la nau principal, que correspon a l’antiga església de Sant Vicenç.

Les múltiples transformacions sofertes per aquest conjunt d’edificis a partir de l’època baix-medieval fan molt difícil escatir plenament la complexitat del seu procés constructiu, i la singularitat de la construcció de dues esglésies d’una nau, adossades. Aquesta singularitat fa que, en l’estat actual del conjunt, no puguem excloure la hipòtesi que l’actual nau principal, o església de Sant Vicenç, que sembla clarament posterior a la nau N, o església de Sant Salvador, fos una ampliació d’aquesta. Si aquesta hipòtesi fos certa caldria cercar un emplaçament primitiu diferent per a l’església de Sant Vicenç.

La nau principal és coberta amb voltes de creueria i rematada a llevant per un absis, semicircular en dos terços de la seva alçada, punt a partir del qual adopta una forma poligonal, corresponent a cadascun dels cinc panys de volta de creueria que formen el sostre.

Absis de l’església de Sant Salvador, ara refosa amb la de Sant Vicenç, incorporat parcialment en una sagristia moderna.

ECSA - F. Fité

En el seu estat actual, no podem acabar de precisar si aquesta solució es correspon a l’enderroc dels sostres originals i la seva substitució per les voltes de creueria, o bé si ens trobem amb un cas similar al que retrobem a Sant Salvador de Vilanova de Meià, on l’església, iniciada al segle XIII, en llenguatges arquitectònics encara romànics, fou acabada, sense solució de continuïtat, en un correcte llenguatge gòtic, amb una solució de l’absis molt similar al que retrobem a l’església d’Àger. L’interior és totalment emblanquinat, i això dificulta la comprensió del seu procés constructiu, que devia ser força complex, si jutgem per la façana absidal, on és visible un parament format per carreuó allargassat, disposat en filades uniformes, a la seva part baixa, per sobre del qual hi ha un parament de carreus ben escairats i polits; encara abans d’arribar al sector poligonal de la façana absidal, amb contraforts, hi ha un sector on el parament és molt erosionat, i això dificulta de precisar-ne les característiques. No podem precisar tampoc si aquests canvis de parament o de tipus de pedra en el mateix mur corresponen a diferents fases cronològiques o a una diversitat en l’origen dels materials constructius d’una obra unitària. La porta, resolta en arc de mig punt de grans dovelles, s’obre a la façana W i en l’escut esculpit a la clau de l’arc hi ha la data del 1732, moment en què l’edifici degué ser reformat, almenys en aquest punt.

A l’angle SW de la nau es dreça un campanar de torre, format per una alta socolada coronada per una senzilla motllura, per sobre de la qual hi ha un únic nivell de grans finestres, acabades en arcs de mig punt. Per les seves característiques constructives, especialment a l’interior, on hi ha una escala de cargol —en els carreus de la qual hi ha diverses marques de picapedrer—, hem de considerar el campanar coetani de les obres de la part alta de l’absis o lleugerament anterior.

No es conserva cap finestra de la primitiva construcció i a l’absis només s’obren tres finestres, a la part alta, resoltes amb traceries gòtiques. En aquest punt cal assenyalar la diferència amb Sant Salvador de Vilanova de Meià, on a l’absis se superposen finestres resoltes en els dos llenguatges arquitectònics.

Al mur N de la nau s’obren dues grans arcades apuntades, que comuniquen la nau principal amb la nau N, que correspon a l’església de Sant Salvador.

Aquesta és un edifici d’una sola nau, paral·lela a la de Sant Vicenç, però és desplaçada cap a llevant, fet que exclouria en principi la hipòtesi que les dues naus corresponguessin a una obra unitària.

La nau de Sant Salvador és coberta amb una volta de canó, seguida, de perfil acusadament apuntat, que correspon clarament a una reforma de l’obra original, possiblement contemporània dels arcs de comunicació amb la nau principal. La capçalera és formada per un absis semicircular, actualment tancat i ocupat per la sagristia que es construí entre els dos absis. A l’interior de l’absis de Sant Salvador es conserva una cripta, avui dia colgada i d’estructura desconeguda, que no podem descartar que s’estengués per sota de l’absis de Sant Vicenç.

Els elements més vistents de l’estructura alt-medieval de l’església de Sant Salvador es troben en les façanes N i de llevant, corresponent a l’absis, on es conserva tot el parament original d’una gran alçada, format per carreu allargassat disposat molt ordenadament en filades regulars. Al mur N han pervingut dues finestres de doble esqueixada, i n’hi ha una altra al centre de l’absis. Aquestes façanes són totalment òrfenes d’ornamentació i presenten nombrosos forats de bastida, però la seva estructura constructiva i la forma de les finestres posen en evidència una obra construïda dins les fórmules pròpies de l’arquitectura del segle XI.

A la façana de ponent, que és endarrerida amb relació a la façana de Sant Vicenç, es conserven elements d’una porta, actualment paredada, que sembla no correspondre a l’obra original, que evidencien la singularitat d’una església de dues portes a la mateixa façana.

En el seu estat actual es fa difícil escatir el procés constructiu exacte d’aquest complex edifici, que semblaria aprofitar la nau del segle XI de l’església de Sant Salvador, afegint-hi pel S una segona nau, que no podem assegurar que ocupa el lloc exacte de l’església de Sant Vicenç, tot i que la base de l’absis pugui correspondre a una obra del segle XI. Aquesta segona nau, o església de Sant Vicenç, fou construïda entre els segles XII i XIV, i constitueix un notable exemple de la transició entre els llenguatges arquitectònics romànics i gòtics. La construcció o reconstrucció d’aquesta església de Sant Vicenç motivà la refacció de la volta i la transformació de la capçalera de Sant Salvador, que quedà incorporada a un nou temple gòtic de dues naus. (JAA)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1961, pàssim
  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 402-407
  • Fité, 1985, pàgs. 377-389
  • Baraut, 1986, doc. 61, pàgs. 145-146