Situació
Vestigis de la torre del castell, gairebé l’únic element constructiu que ens ha pervingut d’aquesta fortalesa.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al cim d’un petit turó (884 m), a la punta d’un replà que hi ha a l’extrem oriental del vessant S del Montsec d’Ares, damunt de la Noguera Pallaresa i del castell de Sant Oïsme. Hom pot veure, a més, altres fortificacions d’aquesta zona fronterera, com el castell d’Orenga o el lloc de Rúbies, on també hi ha les restes d’un castell. La seva funció de talaia és evident.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG225548.
Des d’Àger hem d’agafar la pista que s’enfila fins al cim del Montsec. Abans d’arribar a dalt, surt a mà dreta una altra pista que porta fins a un pla que hi ha sota el castell (des del trencall, uns 10 km). També s’hi pot anar caminant des de l’Ametlla. (JBM-FFLl)
Història
No tenim cap referència documental sobre quan s’erigí aquesta fortalesa. El fet que per cert temps la parròquia d’Escumó estigués inclosa dins del pabordat de Mur, juntament amb l’enclavament proper de Mallabecs, indueix a pensar que aquest indret formava part d’una primera línia defensiva del Montsec d’Ares, pertanyent al comtat del Pallars, amb anterioritat a la conquesta de la vall d’Àger per part dels comtes d’Urgell i Arnau Mir de Tost. Una de les poques referències antigues d’Escumó data del 1068; el castell d’Escumó apareix citat entre les afrontacions del castell d’Àger en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger feta l’esmentat any. A més, entre els béns de l’abadia d’Àger que foren distribuïts per Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem el 1066, figura un mas al terme d’Escumó, que fou adjudicat al levita Amat. El llogaret d’Escumó degué desaparèixer al segle XIV o XV. Segons el fogatjament del 1381, Escumo, del paborde de Mur, sols tenia tres focs. Quan el vilatge es despoblà definitivament, el terme fou incorporat al de l’Ametlla. (FFLl)
Castell
Planta del castell, amb la restitució del perímetre original.
J. Bolòs
Del castell, actualment es poden veure les restes de la torre circular i alguns fragments del mur del recinte que hi havia a la banda W i S. El diàmetre intern de la torre és aproximadament d’uns 2, 4 m. El gruix de la paret és de 140 cm. L’única part de la torre conservada és l’orientada cap a l’E, que té una alçada d’uns 4, 5 m. A 1 m de la part més alta hi ha un relleix que devia correspondre a un trespol de fusta. És feta amb carreus de mida mitjana (15 cm d’alt per 30 cm de llarg, per exemple), no gaire treballats i ben arrenglerats. Les primeres filades, a l’exterior, són molt mal fetes, potser construïdes a correcuita. D’altra banda, la part superior és feta amb uns carreus més ben treballats i d’una pedra diferent, més groguenca. Això, però, no necessàriament ha de correspondre a moments constructius diferents.
Cap a la banda W s’estenia una sala en una longitud de poc més de 5 m. El seu mur, que té un gruix de 110 cm, només s’endevina, arran de terra, al llarg de la carena, la cara N, i a l’extrem W. Aquesta nau es devia tancar a la banda meridional a uns 5 m del mur N. A uns 1, 8 m del mur W d’aquest recinte, s’endevina una paret paral·lela a aquest mur, amb un gruix de només 50 cm. Sols una excavació arqueològica podria permetre d’aclarir les característiques d’aquesta construcció.
Podem suposar que hi havia una torre, com per exemple al castell de Sant Oïsme —que resta sota seu i és perfectament visible—, amb una alçada de més de 10 m i sense cap cúpula interior. Tal com trobem també en molts altres indrets, a Sant Oïsme mateix, al costat de la torre hi havia un recinte de planta quadrangular, del qual gairebé no resta res, els murs del qual, però, devien tenir una alçada força considerable (per exemple, uns 5 m).
Aquest castell proper al de Mallabecs és, però, més modern que aquest. Segurament fou fet al segle XI, com per exemple el de Sant Oïsme o com el segon que hi hagué a Orenga. Com succeeix en molts altres castells, és molt possible que la seva existència estigués vinculada no tan sols a la defensa de la frontera i a les relacions amb altres fortificacions, sinó també a la protecció o el control del petit poble que hi havia en aquest indret d’Escumó. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Villanueva, 1821, vol. IX, ap. XVI, pàgs. 255-262
- Sanahuja, 1961, doc. 21, pàg. 334-335
- Fité, 1985, pàg. 259 i 357
- Buron, 1989, pàg. 174