Situació
Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa.
ESCA - F. Junyent i A. Mazcuñ
El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada.
Mapa: 34-14(361). Situació: 31TCG687198.
Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera. Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena. (FJM-AMB)
Història
Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era una de les que formaven part de l’anomenada marca de Berga. Fou propietat dels vescomtes de Cerdanya, tal com consta en el testament atorgat el 1035 pel comte Guifré, el qual el cedí al seu fill Bernat. El 1086 devia estar infeudat als Cardona, atès que en el testament del vescomte Ramon Folc, aquest castell de Pujalt juntament amb d’altres fou traspassat a la seva vídua, Ermessendis, i al seu germà Folc. Pocs anys més tard, el 1094, el comte de Cerdanya Guillem Ramon, en testar el deixà al seu fill Bernat, amb el benentès que aquest darrer el tenia com a feudatari del seu germà Guillem Jordà.
Al segle XII aquesta possessió s’incorporà al comtat de Barcelona quan el de Cerdanya s’hi fusionà l’any 1116. Sota el domini comtal i reial fou infeudat a diverses famílies. Primerament, als Cervera, els quals a més posseïen la castlania de Castellfollit, de Gàver i Estaràs. El 1175 Ramon de Cervera redimí els veïns dels termes dels esmentats castells dels mals usos feudals de la cugucia, intestia i eixorquia.
Al llarg del segle XII ja apareix una família cognominada Pujalt vinculada a aquest castell com a castlans menors. Aquesta nissaga posseïa uns certs drets sobre Montmaneu, la Panadella i la castlania de la torre de l’Espelt. Segons S. Albertí, el 1143 trobem un Ramon de Pujalt com un dels consellers més importants del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. de fet, apareix esmentat signant la carta de poblament de la ciutat de Lleida l’any 1150. I aquest mateix any és present en un acte de donació que el comte fa a Pere Arnau de Cervera d’unes cases a la ciutat de Lleida. El 1153 el mateix Ramon apareix com un dels testimonis en la cessió que realitza el comte al monestir de Valldaura —posteriorment de Santes Creus— de la cova d’Ancosa. El 1160 de nou trobem Ramon de Pujalt testificant en un document pel qual el comte de Barcelona cedeix al cenobi de Valldaura unes terres properes al riu Francolí. Altres membres d’aquesta nissaga també són coneguts i documentats aquests anys. Un Bernat de Pujalt dona el seu testimoniatge en l’acta de donació que el comte Ramon Berenguer IV fa al monestir de Valldaura del lloc de Santes Creus l’any 1160. Aquest Bernat torna a aparèixer com a testimoni en una permuta feta entre el bisbe de Barcelona, Bernat, i el monestir de Santes Creus l’any 1179.
El 1183, en testar, Berenguer d’Altarriba cedeix els drets que tenia sobre el castell de Pujalt al seu fill Arnau, de fet, la família Altarriba era feudatària dels Pujalt, tal com queda palès en el mateix testament, quan Berenguer afirma que té el castell patrimonial d’Altarriba pels senyors de Pujalt.
A l’inici del segle XIII —1213— trobem un Guillem de Pujalt present en un acte que feu Ramon de Cervera per tal de donar la potestat del castell de l’Espelt a Dalmau, ardiaca de Vic. El 1236 torna a aparèixer com a testimoni en el reconeixement que fa Ramon Guillem d’Òdena d’haver pres injustament la fortalesa de l’Espelt i la restitució que en fa a l’ardiaca de Vic.
Quant al domini del castell de Pujalt, que fins aleshores havia estat en poder dels Cervera, el 1251 passà a mans reials mitjançant una permuta feta entre Jaume I i Sibil·la de Cervera, casada amb Guillem Ramon de Montcada.
Al començament del segle XIV la senyoria de l’esmentada fortalesa encara romania en poder del rei, com ho demostra el privilegi atorgat per ell mateix als pobladors del terme de Pujalt sobre les exempcions de pagar el terç i el lluïsme que es lliuraven al senyor feudal cada vegada que els habitants realitzaven qualsevol tipus de transacció comercial. El 1358 encara era una de les propietats del rei. Amb tot, en el fogatjament de 1365-70 el castell de Pujalt surt esmentat com una de les propietats de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona, atès que el rei empenyorà aquest castell a l’esmentat Francesc vers l’any 1360. El 1375 el terme i lloc de Pujalt foren incorporats al comtat de Cardona. Els senyors de Cardona donaren diversos privilegis als habitants de Pujalt al llarg dels segles XIV i XV. (EPF)
Castell
Del castell, que ja cal considerar com a desaparegut, només resten uns munts de pedres informes escampades pel cimal, on ara hi ha un dipòsit i una antena, i uns fragments de mur, molt escadussers, situats als flancs sud i est, aparellats amb blocs de pedra només desbastats, però col·locats de manera uniforme. Més avall, prop del temple de la Concepció, també es manté algun llenç de paret pertanyent a les muralles que havien encerclat la població. L’element més sencer, tot i que no es conserva íntegre, és la seva església, actualment en fase de restauració. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Miquel i Rossell, 1945-47, 1, pàg. 202, i II, pàg. 206
- Udina, 1947, docs, 56, 59, 72, 95, 211, 261
- Iglésies, 1963, pàg. 83
- Pons i Gurí, XXX, 1963-64, pàg. 487
- Albertí, III, 1966-70, pàg. 90
- Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 359-365
- Pladevall, 1982, 5, pàgs. 453-454
- Buron, 1989, pàg. 57
- Álvarez, 1990, docs. 62 i 77