Situació
Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna.
ECSA - EECG
L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF668894.
El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera.
Història
El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa. Apareix esmentat en un document del 1077, en què Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua.
L’església de Sant Bartomeu era la capella del castell de Seguer, i molt probablement es construí a la darreria del segle XI o els primers anys del segle XII. Malauradament, aquesta dada no pot ésser refermada per cap notícia documental, car no n’existeix cap d’anterior al segle XIV. Cap a la meitat d’aquesta darrera centúria, els anys 1342-43, hom troba documentats en dos actes diferents l’ordenació del testament d’Elisendis, muller de Pere Gaucerana, la qual serví de donada a la capella de Seguer.
L’església de Sant Bartomeu no arribà a adquirir mai la categoria de parròquia i depengué sempre del temple parroquial de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià.
Església
Planta de l’església, d’estructura rectangular, sense cap diferenciació ni ressalt a l’interior dels murs.
F. Español
Es tracta d’un petit edifici d’una sola nau rectangular en la qual no s’assenyala el presbiteri, és a dir, no es diferencia la zona cultual de la dels fidels.
La nau és coberta amb una volta de canó que en alguns punts de l’estructura presenta un lleuger apuntament. La volta, que arrenca directament dels murs de la nau, es va construir sobre una cintra de canyes juxtaposades. Encara s’observen els senyals que va deixar aquesta en el morter que s’utilitzà per a lligar el reble amb els quals es va bastir la volta. El material constructiu emprat no difereix excessivament del que apareix en la totalitat de l’edifici: pedra irregular i còdols de riu.
La porta originària, oberta al mur est, és resolta amb un arc de mig punt fet de dovelles, sense cap mena de decoració. Va ser bastida en saldó. La pedra vermella del portal, encastat en un mur molt pobre i uniforme, ressalta quasi decorativament. Una petita espitllera s’obre en cap-i-alt sobre el mateix mur.
El perímetre original s’ha conservat íntegrament; forma un espai molt reduït que trobem habitualment en esglésies de castells. L’aparell és molt pobre: pedra rectangular escodada i còdols de riu. Es feia necessari un arrebossat posterior per a unificar i allisar els murs, tant a l’exterior com a l’interior.
Per les característiques arquitectòniques que presenta, la seva cronologia pot situar-se entre la darreria del segle XI o l’inici del segle XII.
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 313-319.