Ernest Costa
El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia. Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra Bèrnia, on forma el congost conegut com les fonts de l’Algar. Finalment, i després de rebre les aigües del riu de Guadalest, guanya la costa a la badia d’Altea, on desemboca.
A les fonts de l’Algar, a tres quilòmetres de Callosa d’En Sarrià, el riu discorre entre parets verticals en un paratge dominat per l’aigua, on cascades, fonts i tolls componen un paisatge de gran bellesa que conjuga els fenòmens càrstics amb la morfologia típicament fluvial. La presència contínua d’aigua a l’estret dóna lloc a un microclima especialment humit, aprofitat, aigües avall, per al conreu de cítrics i nesprers, i aixopluga una variada i esponerosa vegetació. En alguns trams (i malgrat la gran afluència turística que pateix l’indret, atesa la seva proximitat a la costa), les formacions de ribera es mantenen encara en un estat de conservació acceptable: al costat d’àlbers i pollancres, petits salzes (gatells i sargues) i sobretot enormes baladres, es forma una densa bardissa en què predominen l’esbarzer, el roldor i lianes com el gatmaimó (Tamus communis), i que en alguns trams ultrapassa els tres metres d’alçària. Així queda reforçat el contrast entre la verdor gairebé tropical del congost i l’aspror del paisatge de secà que l’envolta.