Detall de les fonts de l’Algar. L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen.
Ernest Costa
Les serres de la Serrella i la Xortà (2.10), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud; aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista. La Serrella està constituïda per tres nuclis principals: l’Alt de la Serrella (1359 m), el Pla de la Casa (1379 m) i la Mallada del Llop (1361 m). La Xortà representa la continuació de la Serrella per l’est, i la seva cota màxima és de 1218 m. Altres punts culminants de la serra són el Morro Blau (1126 m) i el Morro Blanc.
Les característiques geològiques i biològiques són molt similars a les d’Aitana. Gran part de la serra és ocupada per repoblacions de pi bord i pinastre, sota les quals apareixen les brolles i bosquines característiques d’aquestes serres; als nivells superiors les brolles són substituïdes per salviars, amb Salvia blancoana subespècie mariolensis, eriçó (Erinacea anthyllis), Cerastium boissieri, Alyssum spinosum, etc. A l’aixopluc de les cingleres es troben les singularitats florístiques més destacables, com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o els teixos.
En aquestes serres, sobretot als vessants septentrionals, poden trobar-se alguns dels paratges càrstics més notables d’aquestes comarques. Pel que fa al cas de la Serrella cal esmentar les espectaculars formacions en pinacle de l’indret conegut com els Frares de Quatretondeta; els Arcs de l’Aixortà són un altre dels exemples d’aquest tipus de modelat, molt desenvolupat en la zona.