Josep Carroggio. El darrer del segle XIX

El 1883 Josep Carroggio i Avel·lí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó. Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa. S’instal·là una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa.

La filatura a Sant Quirze de Besora. Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda

Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial. Primer com a escrivent a la secretaria de l’empresa i després en altres càrrecs de caràcter administratiu, no tècnic. L’Espanya Industrial era una empresa que s’havia prestigiat pels seus estampats i Carroggio volgué imitar-la pel seu compte. Era parent dels fundadors i principals accionistes, ja que la seva dona era Dolors Muntadas, d’una altra branca de la mateixa família.

Per a Josep Carroggio la filatura i el tissatge es justificaven si servien per al seu producte final, que era l’estampació. Avel·lí Trinxet no hi estava d’acord i se separaren amicalment el 1890.

Carroggio creà aleshores Carroggio, Codina i Sureda, que farà el cicle complet del cotó amb tres fàbriques: la de filats a Sant Quirze de Besora, la de teixits a Barcelona, carrer de les Corts Catalanes, i la d’estampats a Sants. A Sant Quirze filaven 750.000 kg a l’any de cotó, a Barcelona en teixien 1.700.000 m, també a l’any, i a Sants estampaven 150.000 peces de 50 a 70 m cadascuna en el mateix període de temps. En conjunt l’empresa tenia 700 obrers.

La nova associació durà cinc anys. El 1895 se separaren. Josep Carroggio i els seus fills es quedaren amb la fàbrica d’estampats de Sants, i Codina i Sureda amb les de filats i teixits.

Anunci (Barcelona en la mano, 1898). Carroggio se separà dels seus socis i es mantingué només com a industrial estampador.

Amb fàbrica a Sants i despatx al carrer del Bruc de Barcelona, Carroggio i Fills continuarà amb una sola fàbrica on treballaven uns 150 obrers. Es dedicaven només a l’estampació i al tint, i produïen cretones, drils, percales i gèneres assarjats.

Josep Carroggio morí el 15 de novembre de 1898. L’empresa fou seguida per la família amb la denominació de Viuda i Fills de Carroggio. Mantingueren l’activitat tradicional. Al començament de segle mantenien la producció d’estampats als nivells de cinc anys abans. El personal de la fàbrica havia augmentat lleugerament, fins a 170 persones. És possible que l’increment fos degut a una activitat nova: l’adoberia de pells. Es tracta de l’única fàbrica que hi ha a Catalunya que es dedica a fabricar, estampar, tenyir teixits i adobar pells alhora. Però aquesta entrada en el sector de la pell no durà gaire.

La indústria d’estampats es mantingué fins a la vetlla de la guerra de 1936-1939, a nom de diferents titulars de la família Carroggio. Després es convertí en un magatzem.