Situació
Absis de l’església, ornat amb decoració llombarda, i un dels que millor es conserva de tota la Vall Ferrera.
J. Tous
L’antiga església parroquial de Sant Serni de Norís és situada a l’extrem de ponent del poble de Norís, que es troba a uns 5 km d’Alins sobre la carretera que porta a Tor. (MLlC)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH640140.
Història
L’església de Sant Serni de Norís és situada en una vall secundària de la Vall Ferrera, de manera que les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall.
Com a lloc del vescomtat de Castellbò, i dins la divisió administrativa d’aquest, Norís formava part de la batllia de la Vall Ferrera del quarter de Tírvia. En la descripció que a l’inici del segle XVI en feu Pere Tragó, Norís no era pas una vila closa.
No han restat notícies concretes de l’església parroquial de Sant Serni fins l’any 1391, en què el seu capellà figura en la relació de la dècima del bisbat d’Urgell, amb la quantitat de 12 sous. Aquest mateix any formava part del deganat de Cardós, si bé a partir del remodelatge eclesiàstic del segle XVI passà a integrar-se a l’oficialat de Tírvia.
Norís és l’única població de la Vall Ferrera que no apareix en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.
En la visita pastoral del 1575, s’indica la necessitat que hi ha de reparar la trona i el llosat de l’església. Segons la visita de l’any 1758, l’edifici era en bon estat. Actualment depèn de l’església parroquial de Llavorsí. (MLlC)
Església
Planta d’aquest edifici, que ha sofert successives ampliacions al llarg dels segles.
J. Rodon
Es tracta d’un edifici profundament transformat, que respon a una estructura d’una nau, coberta amb volta de canó enguixada, que sembla ésser un cel ras d’època posterior a l’edifici, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral. Prop de l’absis la volta és reforçada per un arc toral, i al mur nord s’ha afegit una capella coberta amb volta de canó. Tot l’interior és emblanquinat, i els murs presenten traces de diferents processos de reforma que dificulten la lectura de les estructures originals.
La porta s’obre a la façana sud, i a la façana oest s’ha adossat un campanar de torre, amb un pas inferior que li dona un aspecte molt curiós. A l’absis s’obren dues finestres, una molt alterada al cantó sud, i una altra sencera, però paredada, de doble esqueixada al centre de l’absis.
La façana absidal és, sense cap mena de dubte, l’element més vistent de l’església. La decoració d’aquesta façana és caracteritzada pels motius llombards, amb cinc plafons d’arcuacions, entre lesenes, en sèries de dues, llevat del plafó central, que presenta tres arcuacions.
L’aparell original, només visible a la façana absidal, és format per carreus allargassats, de pedra llosenca travada amb morter de calç, disposats molt ordenadament. Les arcuacions conserven l’arrebossat, i en alguns punts s’observa la seva factura de pedra tosca.
Tant l’aparell constructiu com el sistema de decoració permeten, amb seguretat, d’incloure l’església de Norís dins les formes rurals de l’arquitectura llombarda, amb una probable datació dins el segle XI avançat. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibres de Visites, 1575, núm. 32, foli 139r
- ACU. Llibres de Visites 1758, núm. 112, foli 152r-153r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 295
- Bertran, 1979, vol.II, pàg. 309
- Tragó, 1982 pàgs. 56-58
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 360.