Situació
Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn. A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural.
F. Junyent-A. Mazcuñan
.
Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus. Long. 1°53’40” - Lat. 41°50’53”.
Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra, on n’hi ha un altre que, amb un breu recorregut, deixa gairebé a tocar les ruïnes de l’edifici. (FJM-AMB)
Edifici
Es tracta d’una reduïda construcció, en estat ruïnós, formada per quatre parets esgallades de 90 cm de gruix que configuren un edifici de planta gairebé quadrada (3,80 X 4 m a l’interior), bé que, en realitat, ateses les diferències mínimes que es donen entre els murs, adquireix un pla trapezoidal, no detectable a simple vista.
Planta i seccions diverses de la construcció medieval.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Pel que fa a l’alçada dels murs, aquests, considerant els punts més alts, s’enlairen fins a diferents nivells: 3 m el mur de tramuntana, 2,45 m el mur de migjorn, 3 m la paret de ponent i 3,70 la paret de llevant, on es dona l’alçada màxima del que resta de la construcció.
Adossats al centre dels murs de ponent i de llevant hi ha uns ressalts, a manera de pilars, que sobresurten uns 10 cm enfora, sobre un dels quals, concretament el de llevant, s’insinua l’arrencada d’una arcada que trobaria suport, al cantó oposat, en el ressalt de ponent.
A l’extrem esquerre del mur de migdia es fa ben patent una obertura de 110 cm d’amplada corresponent, sens dubte, al portal d’ingrés, el qual no se situava arran de terra, sinó que estava col·locat sobre un esglaó de 30 cm d’alçada. A l’extrem exterior d’aquest mateix mur, vers llevant, també s’hi constata una banqueta adossada al mur que, com l’esglaó de la porta, s’aixeca fins a 30 cm. L’altra obertura que hi ha en l’edifici és situada a l’extrem del mur de tramuntana i a una alçada de 225 cm del sòl. La seva amplada és de 50 cm. Bé que està trossejada superiorment, ateses les seves mesures i situació ha de tractar-se d’una finestra, l’única detectable en tot l’edifici.
L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats abastament i de mides irregulars (33 × 20, 25 × 28, 15 × 33 cm, etc.), bé que dominen els carreus de mides més aviat voluminoses, els quals es disposen en filades horitzontals. La unió entre els blocs, a l’exterior, es fa pràcticament amb terra, puix que la calç amb prou feines s’hi endevina. A l’interior, en canvi, hi ha senyals evidents que els paraments foren recoberts amb una argamassa composta de sorra i calç.
A l’interior també s’observa un forat quadrat, per a guardar-hi objectes, perforat al mur de llevant, prop de la pilastra, el qual fa 40 cm de costat. Al mur de tramuntana encara n’hi ha un altre de característiques semblants, però de dimensions més reduïdes i sense formar un quadrat perfecte (18 X 23 cm).
Atès el que resta de l’edifici i tenint en compte la manera com ha estat aparellat, ens sembla força coherent datar aquesta construcció com a una obra romànica, de caire rural, bastida el segle XII o a tot estirar a principis del segle XIII.
A partir de les restes estudiades hom pot fer-ne una restitució que, segons el nostre criteri, no pot allunyar-se gaire de la realitat. Així, doncs, aquest edifici, originàriament, partint evidentment del mateix pla, es devia aixecar no gaire més dels punts més alts que encara resten dempeus, bo i essent abrigallat amb una teulada de doble vessant que es devia recolzar sobre l’arcada sorgida dels ressalts adossats als murs de llevant i de ponent i, en últim terme, sobre els murs de tramuntana i de migjorn. Hom hi penetrava a través del portal obert a migdia, mentre que la llum l’il·luminava a través del finestral obert a tramuntana.
Aquesta construcció fou excavada pel F.A.E.S. de Sallent. (FJM-AMB)