Situació
Vista lateral de l’església on s’aprecien les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert, les quals afecten també l’absis.
ECSA - A. Roig
L’església parroquial de Vilamur és al nucli urbà de la població de Vilamur, situada sobre la carretera de Sort a la Seu d’Urgell pel part del Cantó. (JAA)
Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCG486937.
Història
En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren figuren les parròquies de la vall de Siarb i les seves esglésies, Sant Sadurní, Santa Maria, Sant Martí de Llacunes i Sant Cugat de Servobavoso. A l’antiga vall de Siarb sembla que hi havia dues esglésies dedicades a Santa Maria, la de Vilamur i la de Tornafort. Tanmateix, i a partir de la mateixa documentació, sembla que l’esment del 1010 fa referència a Santa Maria de Vilamur. L’any 1251 l’església de Santa Maria de Vilamur era ja sota la jurisdicció de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, ja que aquest any el prior Bernat Ramon de Sant Pere de les Maleses lliurà 140 sous al comanador hospitaler de Vilamur. En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 figura l’església de Santa Maria de Vilamur. En la visita pastoral del 1575, Santa Maria, dins l’oficialat de Sort, consta com a església de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Curiosament, l’església de Vilamur no apareix en l’acurada visita pastoral del 1758. Actualment, amb l’advocació de la Mare de Déu de Medina, depèn de la parròquia de Rialb. (MLIC-JAA)
Església
És un edifici d’una sola nau, amb una estructura molt complexa, fruit d’importants processos de reforma —que no podem precisar amb exactitud, en el seu estat actual—, però dels quals es veuen prou vestigis per a poder-ne valorar la importància.
L’interior presenta actualment una estructura barroca, amb la nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, amb llunetes, capçada a llevant per un absis semicircular i amb capelles obertes en els murs laterals. Per sobre de la volta, en l’espai ocupat per les golfes, és perfectament visible que l’estructura barroca està encaixonada dins l’edifici preexistent, del qual es pot veure clarament l’arrencada d’una volta de canó, de perfil semicircular, realitzada amb carreus molt ben tallats i polits. L’element més extraordinari que és visible en aquest espai de les golfes són uns arcs diafragma, de perfil acusadament apuntat, que conserven encara els permòdols de fusta tallada que suportaven l’embigat de la coberta, a dues vessants.
Resulta, doncs, força clar que l’estructura original conformava una església d’una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, que probablement es correspongui en part a l’absis actual, molt refet. Per l’estat actual del sector de llevant, sembla que la capçalera original disposava d’una mena de transsepte, del qual l’element més visible és al costat sud, on el mur s’ha ensulsiat, i ha posat en evidència un tram cobert amb volta de canó, i on es conserven dues finestres, una de doble esqueixada i l’altra d’esqueixada simple. Aquest sector, com la volta, és construït amb un aparell de carreus de gres vermell, ben tallat i disposat, mentre que la resta és construït amb un aparell de carreu ben escairat i disposat molt uniformement.
Aquest primer edifici, que sembla correspondre a una obra del segle XII, fou reformat del tot possiblement al segle XIV, amb la reconstrucció de la nau i la substitució de la volta per la coberta d’embigat sobre arcs diafragmes; també s’obrí la porta conservada en la façana sud, resolta en arc apuntat i emfasitzada per arquivoltes, seguint un esquema de porta ornamentada, plenament definit al segle XII, i executat en llenguatge formal gòtic.
Aquests elements permeten de copsar la importància dels diferents processos constructius que incideixen en la forma actual de l’església de Vilamur. Són necessaris treballs de consolidació i exploració que permetin la conservació i la coneixença de les seves estructures. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibre de Visites, 1575, núm. 32, foli 127v
- ACV, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-15)
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 315, pàgs. 28-31
- Puig, 1991, vol. II, doc. 252, pàgs. 174-175.