Sant Salvador d’Estorm (Sant Esteve de la Sarga)

Situació

Aspecte exterior de l’absis on es pot observar la clàssica decoració de motius llombards d’arcuacions sota el ràfec de la teulada.

Arxiu Gavín

L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble d’Estorm, situat sobre la carretera de Guàrdia de Noguera a Sant Esteve de la Sarga. (JAA)

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG216617.

Història

Malauradament, han pervingut escasses notícies documentals d’aquesta església, que depengué de la pabordia de Mur. Tan sols sabem que l’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Santa Maria de Mur amb el terme d’Estorm. (MLIC)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per un arc toral que arrenca de sengles pilastres adossades als murs laterals.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, oberta a través d’un arc presbiteral en degradació. Actualment, l’absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia, fruit de les reformes que patí l’església, en el curs de les quals se’n redecorà l’interior, se sobrealçà la coberta, configurant unes golfes, i es construí un cor adossat al mur de ponent. Possiblement en aquest mateix procés es va reformar la porta, situada a la façana sud, i s’obrí una finestra a la mateixa façana, al costat d’una finestra de doble esqueixada, original. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada, com també ho és la finestra d’esqueixada recta de la façana de ponent, que ha estat modificada. A la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya, d’un sol ull.

Planta d’aquest edifici, modificat internament amb l’absis convertit en sagristia, però que conserva encara la primitiva estructura romànica.

J.A. Corbella

Les façanes són llises, sense ornamentació, llevat de la façana absidal, molt ofegada per les construccions adjacents, on hi ha una ornamentació sota el ràfec formada pels clàssics motius llombards d’arcuacions, en sèries de tres entre lesenes.

L’aparell és de carreu, simplement escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i irregulars però molt ordenades, que posen en evidència una obra acurada i executada amb els mecanismes arquitectònics característics de la fi del segle XI, plenament integrats en les fórmules de la plenitud de l’arquitectura llombarda a Catalunya. (JAA)