L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm. 10 de Barcelona. La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors. El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca.
Etiqueta. Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats.
Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es convertí en despatx.
El 1862 té 2 màquines de cilindres, 1 perrotina, 16 taules d’estampació per a motlles a mà i els corresponents prats de blanqueig. Hi ha 60 obrers a l’establiment.
És un dels estampadors importants i això ho esmenta Orellana amb motiu de l’exposició barcelonina del 1860. La seva especialitat, que es mantindrà durant tota la vida de la fàbrica, són els mocadors estampats de cotó.
Josep Lucena fou succeït per Josep Lucena, que devia ser el seu fill, tot i que no consta enlloc com a tal des dels voltants del 1870. L’empresa es continua presentant com a J. Lucena i Companyia, fet que dificulta la comprovació del canvi.
Joan Lucena i Castells morí el 2 de desembre de 1880. L’empresa continuà amb el nom de Successors de J. Lucena i Companyia, sota el control del gendre, Avel·lí Torra. Aquest mantingué el negoci a bon nivell, ja que els seus productes mereixeren una medalla de plata a l’Exposició de Barcelona del 1888 per la baratura y perfección de sus estampados. Can Lucena té ara una adreça, la de la carretera de Mataró, núm. 294. La fàbrica podia estampar fins a cinc milions de metres anuals.
La societat desapareix en canviar el segle. La fàbrica passarà a mans de Pere Alier, industrial tèxtil del sector del lli i el cànem.
Etiqueta.