La costa de la Marenda és considerablement abrupta i retallada. En la Imatge, el cap de l’Abella i, al fons, el de Biarra, en un dia rúfol del començament de la primavera.
Jaume Orta
La Reserva Marina de Cervera-Banyuls (2.2), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Entre Banyuls i Cervera de la Marenda, la costa presenta uns 6 km de penya-segats i petites cales d’una gran bellesa que conserven encara un estat bastant natural. Formen part del tram litoral estés entre Argelers i Llançà, amb similituds clares amb la península del cap de Creus. En aquesta zona, on la serra de l’Albera cau dins la mar, els fons marins són d’una diversitat remarcable i d’una gran riquesa faunística. És en el sector esmentat, de Banyuls-Cervera, on es va crear, l’any 1974, la Reserva Marina, que té com a únic objectiu la protecció dels fons marins, la seva flora i la seva fauna.
La Reserva és un mosaic de medis naturals molt diferents: a la mateixa riba marina, algues calcàries (Lithophyllum tortuosum) amb aspecte de madrèpora formen una petita cornisa batuda per les ones. Aquestes concrecions amaguen dins les seves anfractuositats, plenes d’aire o d’aigua, una curiosa barreja de nombrosos animals marins amb alguns organismes d’origen terrestre: àcars, larves de dípters, i una particular aranya despigmentada que tan sols viu en aquest medi extrem. Per sota de la zona litoral, penya-segats (sovint amb coves i extraploms) i blocs rocosos acullen una rica fauna de peixos de roca o d’aigües obertes, ascídies, esponges i pops. Aquestes àrees abruptes deixen pas a una zona sedimentària sorrenca. És aquí, cap als 20 m de fondària, on s’instal·la l’alguer de posidònia (Posidonia oceanica), medi d’una gran riquesa faunística, al mateix temps font d’alimentació i refugi per als peixos (és zona de posta) i per a una gran varietat d’invertebrats. Aquest medi està molt amenaçat a la Mediterrània pel desenvolupament de la navegació de plaer, a causa de les alteracions produïdes als ports i l’erosió per les àncores de les embarcacions. Encara més avall, entre els 20 i els 40 m, el coral·ligen, un substrat dur molt complex, secretat per algues calcàries, conté a les seves escletxes i cavitats una fauna molt rica (més de 530 espècies d’invertebrats han estat catalogades). El mateix corall vermell (Corallium rubrum), de creixement molt lent, es refugia sota extraploms i coves entre els 20 i els 50 m de fondària.
Com a d’altres sectors del litoral mediterrani, una forta pressió turística, amb el resultat d’un desenvolupament sempre creixent de la navegació turística i la caça submarina, amenaçava amb comprometre la conservació d’aquestes riqueses naturals. La Reserva inclou dues zones de protecció. A la més extensa, que va de Banyuls de la Marenda al cap de Perafita, la pesca esportiva i la immersió (sense fusell) són autoritzades; dins la zona de protecció reforçada del cap Rederis, qualsevol forma de pesca o d’immersió és prohibida. La vigilància de la Reserva és portada simultàniament per guardes, la gendarmeria i el personal de duanes. La gestió va a càrrec d’un conservador, sota la direcció d’un comitè consultiu. D’altra banda, diferents sectors terrestres de la Costa de la Marenda gaudeixen de la qualificació de Paratge Pintoresc, que els atorga una protecció mínima: roques del Racó, cap de Biarra, cap d’Ullastrell, cap de les Abelles i cala Terrimbou.