Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus.
Anna Motis
La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla (2.12), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani. Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig. Les cales codoloses són freqüents (Santes Creus, cala Pi, etc.), especialment al nord; per contra, les platges sorrenques són més aviat escasses. A excepció de les calcàries compactes del Cretaci que apareixen a la punta de l’Àliga, el substrat és format majoritàriament per conglomerats quaternaris.
La vegetació submarina, formada per comunitats d’algues bentòniques i puntualment per alguers de fanerògames marines (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i la rara Zostera noltii) és ben representada. La vegetació terrestre es limita a l’estreta franja existent entre els conreus i la línia litoral. La màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), vegetació climàcica del rerepaís actualment força malmesa, es troba, però, ben constituïda a cap Roig. Les brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern amb albada (Anthyllido-Cistetum clusii) i la comunitat de fonoll marí i Limonium gibertii, aquesta a la banda més influïda per l’aerosol marí, ocupen la resta dels penya-segats. Les comunitats dunars (Ammophilion) i de salobrars (Juncetalia maritimi) tenen escassa importància, i són presents sobretot a la desembocadura d’alguns torrents (cala Santes Creus, cala Nova, etc.).
El poblament ornític és compost per espècies pròpies de les bosquines mediterrànies, com per exemple el tallarol trencamates i el tallarol emmascarat, sílvids bastant rars. El falciot pàl·lid és, per contra, l’ocell més característic dels espadats litorals. D’altra banda, cal afegir l’interès que tenen algunes basses litorals formades a la desembocadura dels torrents per les poblacions de fartet i de samaruc que acullen.
Aquesta zona, que miraculosament havia escapat al procés urbanitzador, pateix actualment un deteriorament ràpid a causa de la proliferació de segones residències i d’algunes actuacions costaneres (construcció d’espigons, etc.).