Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons.
Ramon Dolç
Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet (2.16), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià. Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància; la marjal d’Albuixec (pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial) ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet.
A Canet, tot i que força reduïdes pels impactes urbanístics, encara hi resta un petit cordó de dunes ben conservades. Els ecosistemes són prou similars als ja clàssics dels sòls sorrencs de la devesa de l’Albufera, amb una excel·lent representació de les biocenosis de dunes on cal destacar la presència d’Otanthus maritimus i de la subespècie macrocarpa del càdec.
La marjal del Moro allotja entre d’altres rareses faunístiques una bona població de fartet, i s’hi ha citat també el samaruc; alhora és coneguda per ser un dels pocs indrets dels Països Catalans on nidifica el xarxet marbrenc o rosseta. A les seves 150 ha es pot trobar una bona representació de vegetació aquàtica i halofítica, i s’hi troba la localitat clàssica de Limonium angustibracteatum, una de les ensopegueres endèmiques valencianes. Les poblacions d’aus aquàtiques, en retrocés als anys vuitanta per l’activitat de la propera planta siderúrgica de Sagunt i l’impacte de diverses infraestructures viàries, semblen recuperar-se a poc a poc; destaquen així el fumarell carablanc, la gamba roja, el cames-llargues i la perdiu de mar.
La marjal d’Albuixec, amb menys de 100 ha, era fins fa poc un dels darrers refugis de les poblacions de samaruc. Es diferenciava de la marjal del Moro per la intensa activitat ramadera tradicional, i hi dominaven les pastures permanents inundables. La construcció de carreteres, la dessecació progressiva en favor de l’agricultura intensiva amb tarongers i conreus d’horta, i sobretot, la construcció i l’eixamplament d’un polígon industrial han destruït a hores d’ara prop del 90% de la seva superfície.