Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda. Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca. La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat. Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros, a l’extrem est. Les campanyes realitzades el 1947 i el 1948 van descobrir en aquest sector de l’antiga ciutat, explorat parcialment el 1931, tres tombes, una de les quals fou totalment excavada i retirada. Els treballs de recerca més recents, efectuats el 1988, permeteren de retrobar i estudiar les altres dues, les quals havien estat també parcialment excavades. Es tracta de sepultures en caixa de lloses, de planta rectangular, amb solera feta de petites pedres, laterals de pedra calcària i coberta de lloses. Una d’elles està orientada d’E a W, amb el cap a ponent, l’altre SE-NW, amb el cap al SE. En cap de les dues inhumacions es localitzà un dipòsit funerari. La cronologia del cementiri s’estableix a partir de la situació de les tombes, les quals perforen un nivell arqueològic d’època romana, i de la semblança tipològica amb altres sepultures localitzades en cementiris propers datats a l’antiguitat tardana. Amb tot, s’apunta la possibilitat d’una cronologia una mica més recent.
Planta de la necròpoli de l’antic Hotel dels Italians.
M. Mataró
La resta de cementiris que coneixem se situen fora del recinte murat. En el subsòl de l’antic Hotel dels Italians, a pocs metres de la porta sud de la ciutat i a la vora oriental de la Via Augusta, fou localitzada, l’any 1991, una necròpoli. S’excavaren i estudiaren 20 tombes que permeten diferenciar tres tipus sepulcrals: fossa simple coberta amb el sediment obtingut en l’excavació de la fossa (11 individus); fossa simple coberta amb lloses de gres o pedra numulítica (5 individus); deposició del cadàver directament sobre el sòl i protegit, possiblement, amb el sediment de l’entorn (4 individus). Aquesta diversitat tipològica pot respondre, potser, a una diferenciació social basada en l’esforç necessari per a la realització de cadascun dels tipus de sepultura. No obstant això, destaquem diversos trets comuns a totes les sepultures com l’orientació E-W, amb el cap a ponent, i l’absència d’aixovar funerari; només en un cas es localitzà un objecte d’ús personal, una agulla de ferro. Cadascuna de les sepultures conté un sol individu. El sebollit és deposat en decúbit dorsal, llevat d’un infant que apareix directament sobre el sòl en decúbit lateral dret i amb les cames doblegades. La distribució de les tombes és irregular, no s’observa cap organització lligada a criteris de sexe, edat o família. L’estudi antropològic de les restes permet constatar que la població és representada per individus adults d’ambdós sexes i per infants amb grups d’edat que van dels 4 als 70 anys. Cal destacar l’absència d’individus més petits de 4 anys, els quals eren enterrats, possiblement, en un lloc específic de la necròpoli, que desconeixem. L’adscripció cronològica del jaciment es realitza a partir de la tipologia i orientació de les sepultures, l’absència d’aixovar, la situació geogràfica fora muralla i prop de la Via Augusta i el desconeixement tant documental com arqueològic d’una església medieval propera. Tots aquests elements porten a situar la necròpoli en l’antiguitat tardana lato sensu.
A l’altra banda de la vella ciutat, i a poca distància de la porta nord, es coneix també l’existència de sepultures. Concretament en el subsòl dels Banys Àrabs es descobriren, en fer les obres de restauració de l’edifici, els anys 1990 i 1991, una tomba de tègules datada vers el canvi d’era i tres en fossa simple cavades al subsòl argilós i afectades parcialment per la construcció de les sales properes al caldarium dels banys. Una de les tombes estava orientada d’E a W amb el cap a ponent; l’orientació de les dues restants era SE-NW, amb el cap al NW. Cap d’elles no contenia aixovar funerari. La tipologia de les sepultures i sobretot la seva situació propera a una de les entrades a la ciutat són comparables a les de la necròpoli de l’antic Hotel dels Italians. En aquest cas, però. cal no oblidar la proximitat de l’església de Sant Feliu i del cementiri desenvolupat al seu entorn, amb el qual potser cal relacionar aquestes sepultures. Efectivament, entre el campanar i les escales del temple, va ser descoberta i excavada, l’any 1984, una tomba de tègules de secció quadrangular. L’any 1986 foren excavades, a tocar de l’escalinata de l’església, dues inhumacions dels segles I i II, les quals testimonien la gran tradició d’enterrament en aquest lloc. Amb aquesta àrea funerària caldria relacionar, potser, les restes d’un possible edifici cultual o funerari que els excavadors situen cronològicament entre el segle II i el tombant dels segles IV-V. De la mateixa zona provenen, segons sembla, els vuit sarcòfags esculturats, la majoria dels quals són datats del segle IV, i que es conserven actualment a l’absis de l’església de Sant Feliu. Desconeixem, però, l’edifici amb el qual poden estar vinculats aquests sepulcres de gran qualitat.
Una mica més lluny de les portes d’accés a la ciutat, concretament a l’actual zona del Mercadal, se situa una altra necròpoli important. En aquesta zona havien estat descobertes, els anys 1840-41, en construir-se la fàbrica de paper anomenada “La Gerundense”, 5 o 6 sepultures probablement de tègules, que foren destruïdes. Poc temps després, el 1856, fou localitzada ben a prop una altra tomba que també va ser destruïda. El coneixement que es té actualment del cementiri es deu a la descoberta de diverses sepultures durant l’estiu del 1890, en obrir-se una rasa per a la instal·lació d’una claveguera, davant mateix de la façana de l’església de Santa Susanna. Fou estudiat per J.Botet i Sisó i s’excavaren tombes de tipologia diversa: 5 sarcòfags de pedra sorrenca, alguns dels quals amb coberta plana decorada amb acroteris a cadascun dels angles, d’altres amb una coberta de doble vessant decorada amb sis acroteris; una tomba d’obra de forma rectangular bastida amb rajols i morter i coberta amb tègules superposades i unides amb morter; una tomba de tègules de secció quadrangular amb solera, capçal i peus de tègules i coberta de rajols; 3 tombes de tègules de secció triangular amb solera, capçal i peus de tègules unides amb morter i coberta d’imbrices. Segons informa J.Botet i Sisó, els sarcòfags i la tomba d’obra i la de tègules de secció quadrangular formaven una filera i estaven orientades d’E a W, amb el capçal a ponent. L’orientació de les dues restants era N-S amb el cap al migdia. Cadascuna de les sepultures albergava un sol individu en decúbit dorsal, llevat d’un dels sarcòfags, en el qual foren localitzats cinc cranis. Destaca el fet que en les tombes de tègules de secció triangular el crani reposava sobre un fragment d’imbrex. En cap de les sepultures excavades no es localitzà aixovar. El conjunt de sepultures permet proposar per al cementiri del Mercadal una cronologia d’entre els segles IV i VII-VIII.
Bibliografia
- Blanch, 1862, pàgs. 351-353; Pericot-Oliva, 1948, III. pàg. 269; Oliva. 1950, pàgs. 74-88; Pericot i altres. 1952a. pàg. 157; Botet i Sisó, 1980, XIV, pàgs. 266-269 i 289-295; Nolla. 1980, III, pàgs. 179-192; Bastit i altres, 1986, 118, pàgs. 415-417; 1987, pàgs. 91-98; Nolla, 1987a; Nolla-Sagrera, 1991. IX, pàgs. 177-195; Amich-Nolla. 1992; Casellas, 1992, pàgs. 156-160: Mataró-Rigo, 1992, pàgs. 137-143; Genís-Llorens, 1993, pàg. 142: Nolla, 1993b, pàg. 193; Mataró. Agustí, Codina, 1994, XXXIII. pàgs. 171-187.