El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert. El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall. A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons. La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li havia ocasionat.
Al segle XIII, el lloc i el castell de Peranera passaren a formar part de la baronia d’Erill. Així, en els fogatjaments del final del segle XIV es consigna que el loch de Peranera amb 3 focs, era d’Arnau d’Erill, i el capbreu del 1393 de dita baronia, recull a Peranera un total de 14 focs. Al segle XVII Peranera era un dels 45 pobles que pertanyien al comtat d’Erill, a la sots-vegueria de Pallars.