Situació
Petita església, encara amb culte, que centra el poble d’Iran.
ECSA - JA. Adell
L’església de Sant Climent centra el petit poble d’Iran, situat aprofitant un replà arrecerat de la Serra Capitana.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH177034.
Per a arribar-hi cal agafar el brancal que arrenca de la N-230 a l’altura del Pont de Suert, el qual, des de Gotarta, voreja la serra de Sant Martí. Cal seguir-lo tot passant per Igüerri i Irgo de Tor fins a arribar a Iran. (JBP-JAA)
Història
La documentació d’època medieval no recull cap referència explícita al lloc d’Iran, el qual, tot i que avui dia es tracti d’un indret reclòs i aïllat, ben segur que en el passat controlava els accessos a la vall de Boí. És molt probable que prop d’Iran es trobés situat el castell anomenat el Grau de Castelló que incloïa la vila de Saraís, el qual és mencionat en la documentació l’any 1070.
D’altra banda, és possible la relació d’Iran amb Isirch, nucli amb 6 focs esmentat als fogatjaments del 1378 i el 1381 dins les propietats del monestir de Santa Maria de Lavaix. Un capbreu llevador de la baronia d’Erill datat el 1393 consigna que els habitants d’Isirch feien prestació d’host i cavalcada, i cada un dels focs pagava un sester de civada, una mitgera de vi, una gallina i dues fogasses.
Hom no ha localitzat cap referència documental d’època medieval de la seva església parroquial dedicada a sant Climent. (JBP)
Església
Planta de l’església, que ha arribat fins a l’actualitat sense canvis que n’alterin l’estructura original.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral. La volta no té arcs torals, però es conserven dues impostes bisellades que semblen correspondre a la intenció, no executada, de construir un arc toral.
Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada realçada exteriorment per una arquivolta llisa; aquesta obertura ha estat tapiada per la cara interior. En el mur sud, prop de l’obertura de l’arc presbiteral, hi ha una altra finestra també d’una sola esqueixada, a diferència de la que s’obre en la façana de ponent, que és de doble esqueixada, però resolta amb una llinda. En aquesta mateixa façana se situa un campanar d’espadanya de dos ulls.
La porta s’obre en la façana meridional; és feta amb una llinda, sense arc de descàrrega i suportada per uns brancals formats per grans blocs de pedra. Per sobre de la porta hi ha un nínxol, obert amb un arc de mig punt, que configura una tipologia de porta molt peculiar i sense gaires paral·lelismes, ja que la presència d’aquest tipus de nínxols sobre les portes és molt infreqüent en l’arquitectura catalana alt-medieval; cal tenir en compte, per exemple, que el nínxol que hi ha a l’església de la Mare de Déu de Baldos, a Montanyana, és més propi d’arquitectures molt més ornamentades que la del temple Sant Climent d’Iran, que pràcticament no en té.
L’interior és parcialment arrebossat i els paraments exteriors permeten constatar que l’edifici és construït amb un aparell de carreuó allargassat, de pedra calcària, disposat molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, especialment a la part baixa de l’absis.
Cal assenyalar les semblances de la seva tipologia constructiva amb les esglésies de la Mare de Déu de les Neus d’Irgo de Tor i Sant Quirc de Durro, o el porxo de Santa Maria de Durro; també cal remarcar la relació del tipus de parament que presenta amb les tècniques constructives que caracteritzen l’arquitectura del segle XI a la vall d’Àssua, malgrat que les obres de la vall de Boí són un xic més tardanes i es poden datar a partir de la segona meitat del segle XII, si hom jutja per la cronologia relativa de l’església de Santa Maria de Durro. (JAA)
Bibliografia
- Puig-Duran, 1983, vol. VI, pàgs. 387-400