L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel.
Juan M. Borrero
El congost de Collegats (2.7), entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus.
La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic. A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km.
Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que, amb l’erosió, prenen formes ben particulars. Les ressurgències d’aigua han originat en alguns punts formacions importants de travertins, la més espectacular de les quals és la cèlebre Argenteria.
El paisatge vegetal és compost sobretot per comunitats rupícoles a les cingleres i bosquerons riparis, localitzats a la llera de la Noguera Pallaresa. Entre les primeres cal destacar l’associació de corona de rei i orella d’os (Saxifrago-Ramondetum myconii), definida per dues espècies força vistents i de distribució global molt restringida: Saxifraga longifolia i Ramonda myconii. Als rocams on l’aigua regalima es desenvolupen comunitats amb molínia (Molinion coeruleae) i de degotall calcari (Adiantion).
Pel que fa a la fauna destaquen sobretot els grups lligats als ambients aquàtics —amb presència de llúdriga, merla d’aigua, bernat pescaire, truita comuna, etc.—, que motivaren la classificació d’aquest tram del riu com a Reserva Natural Parcial. També és important la fauna dels rocams, com és el cas de diferents espècies de rapinyaires, de la gralla de bec vermell o del pela-roques; aquest darrer és un ocell insectívor molt limitat als Pirineus, que, tanmateix, ha criat algun any a Collegats.
Com a pas natural entre les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, el congost és recorregut per la carretera C-147, via de comunicació vital per al Pallars Sobirà. L’arranjament d’aquesta carretera era necessari, atesa la seva estretor i el seu traçat sinuós. Malauradament, les obres, començades l’any 1991, han causat destrosses molt importants en el paisatge i en el medi fluvial. Caldrà veure el resultat de les accions de restauració que puguin realitzar-se a l’hora de valorar l’impacte definitiu de l’obra.