El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges (1976-1980)
El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears. Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables. El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts. El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr. Manuel Girona, arribà a un acord amb el Banco Español de Crédito i el seu filial Banc Garriga Nogués per a la promoció d’un banc especialitzat en serveis per als professionals.
El Consell d’Administració del Banc de Crèdit Corporatiu, el 1977 era format per:
- President – Manuel Girona i Callol, president de l’Agrupació Mèdica
- Vicepresident – Xavier de la Rosa Martí, del Banc Garriga Nogués
- Vocals – Álvaro Benito Lloret, sotsdirector general de Banesto, Víctor Betriu i Tàpies, Francesc Llobet i Vendrell, Joan Maymó i Tolrà, Joan Piñas i Blanch, Enrique Sierra Ruiz, Jordi Viñas i Rosés
- Secretari – Ginés Martínez Cano
- Secretari general – Armand Carabén i Ribó
La Cooperativa volia obtenir la màxima rendibilitat de les seves inversions i havia tingut un parell d’experiències bancàries amb la presa de participacions en el sector financer —Banc Comercial de Catalunya i Banc Comtal—. El banc que cedia les seves accions estava interessat en la captació d’un important grup professional, que aportava recursos i operacions d’actiu —crèdits—. El Banco Español de Crédito —Banesto— utilitzà per a aquesta operació un petit banc del seu grup, el Banco Álvarez Castelao, amb seu social i única oficina a Noreña —Astúries—. El seu capital, que era de 5,6 milions de pessetes, fou augmentat fins a 300 milions i la seva denominació social es convertí en Banc de Crèdit Corporatiu SA —Corpoban—, amb domicili a Barcelona. Banesto vengué una participació majoritària del 80% del capital. Les accions foren venudes al 250%, o sigui sobre la base de valorar el banc en 750 milions de pessetes. L’administració quedava en mans dels elements bancaris.
El capital es repartí inicialment de la forma següent: 55% entre metges socis de l'Agrupació; 20% grup Banesto-Garriga Nogués; 15% Víctor Betriu; 5% cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica; 5% Pere Mir.
Els beneficis del Banc de Crèdit Corporatiu (en milions de pessetes) entre el 1976 i el 1979 foren els següents:
- 1976 – 22
- 1977 – 80
- 1978 – 117
- 1979 – 163
El banc instal·là les seves oficines en un edifici propietat de l’Agrupació Mèdica al passatge de Mercader, de Barcelona.
El 1978, el banc absorbí la Cooperativa dels metges. Aquests mantingueren la majoria absoluta del banc (80%) en mans de prop de 6 000 accionistes. Aquell exercici, el banc el tancà amb uns fons propis de 1 028 milions de pessetes i uns dipòsits de 7 015 milions.
El 1980, l’estratègia canvià radicalment. El Banc Garriga Nogués féu una oferta de compra del 80% del capital que no controlava, al mateix temps que es comprometé a la creació d’una Divisió Mèdica dintre el mateix banc. La pràctica totalitat dels accionistes del Crèdit Corporatiu la van acceptar, perquè les accions es pagaren al 315%, després d’haver augmentat el capital fins a 459 milions de pessetes en accions a la par (100%).
El Banc Garriga Nogués vengué aleshores el 82% del capital del banc a un grup d’empresaris canaris, encapçalat per un català, Xavier Aguilar. El Banc de Crèdit Corporatiu es transformà en Banco de las Islas Canarias.
De Banco de las Islas Canarias a Caixabank (1980-1992)
Amb seu a Santa Cruz de Tenerife, el Banco de las Islas Canarias inicià les activitats bancàries sota la direcció i responsabilitat de Xavier Aguilar. Com el seu nom indica, obrí oficines a les Illes. El 1987, el Banc Garriga Nogués vengué al grup majoritari el 18% del capital, que encara mantenia.
El Banco de las Islas Canarias no tingué una bona evolució econòmica. El 1990 vengué les 28 oficines que tenia a l’arxipèlag a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, canvià la seva denominació social per la d’Isbanc, banc privat de negocis, i traslladà la seva seu social a Barcelona (1991), en una oficina establerta a la Diagonal-Balmes (Círculo Ecuestre). Els seus principals accionistes eren Xavier Aguilar, el grup Cahispa i Joaquim Mestre Juncosa, president de Gaesco, societat de gestió de valors i de patrimonis.
El 1992, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona comprà el 100% d’Isbanc per 2 822 milions de pessetes. I poc després canviava la seva denominació social per la de Caixabank (vegeu Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, 1990-1995).