Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI. Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes. El castell d’Estac és documentat des del segle XII. L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac.
L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona. Petronila Zurita-Peramola, baronessa de Peramola, havia aportat el domini als Pinós-Fenollet, vescomtes d’Illa i de Canet, barons de Milany, Vallfogona i la Portella. El seu fill Miquel Galceran fou el primer comte de Vallfogona. A la seva mort l’any 1607 la germana d’aquest, Francesca de Pinós-Fonollet, heretà el patrimoni i per enllaç matrimonial l’aportà als ducs d’Híxar i Aliaga. En el cens del 1718 continuava en poder dels ducs d’Híxar, però en la relació de Galobardes del 1831 Estac figura de N. de Geralt i Escós, dels Jordana i Montaner.