Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic. La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse, a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo. Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’Scossis, quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle.
Al llarg dels segles XI i XII el monestir de Gerri anà ampliant el seu patrimoni no sols a la vila d’Escós, sinó també a la vall d’Escós, que l’any 1077 havia estat cedida a Sunyer Ramon pels comtes Ramon V i Valença, en compensació per la seva renúncia als castells de Montanyana i Castissent. Així, l’any 1092, el monestir rebia un capmàs a la vila d’Estac, a la vall d’Escós; l’any 1099 els comtes Artau II i la seva muller li donaren un capmàs a la vila d’Escós; novament, l’any 1111, el monestir rebé un altre capmàs a Escós per donació de Girbert Bertran i Engilia Solma. El 1122, en el testament de Ramon Enard, hi consta la deixa d’un alou a la vall d’Escós, sempre a favor del cenobi. Totes aquestes possessions apareixen confirmades en la butlla atorgada pel papa Alexandre III, l’any 1164, a favor del monestir.
La vall d’Escós restà en poder del comte de Pallars Jussà en produir-se la divisió del comtat de Pallars, car l’any 1094 fou una de les propietats que Ramon V cedí a Artau II, comte de Pallars Sobirà.
Malauradament no tenim notícies directes sobre l’església de Sant Esteve d’Escós fins a l’any 1575, en què consta com a sufragània de Sant Marçal d’Estac, dins l’oficialat de Sort.