Situació
Església molt transformada que conserva alguns sectors de murs i l’absis d’època romànica.
ECSA - A. Roig
L’església parroquial de Sant Germà s’alça al capdamunt del poble de Pernui, avui totalment abandonat i situat a 1 027 m d’altitud, graonat en un pendent, per sobre de la riba esquerra de la Noguera, i la confluència del barranc de Santa Anna, just en el carener dels vessants de ponent del tossal de l’Orri.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG472977.
No hi ha cap pista d’accés, perquè mai no en va tenir; tan sols queda el traçat, molt malmès, de l’antic camí de bast que s’enfila des del pont de Santa Anna de Sort, i que cal seguir durant una hora de forta pujada fins a arribar a l’actual despoblat de Pernui. (ARD)
Història
Aquesta església és esmentada l’any 966 en la butlla del papa Joan XIII a favor del monestir de Gerri, on confirmà les possessions que en aquell moment eren pertinença del cenobi; entre aquests béns consta l’església de Sancti Gingimeri de Pernui. D’aquesta església no es tenen més notícies, tan sols que havia estat sufragània de Vilamflor, encara que, almenys a partir del 1758, consta com a sufragània de Sort. (MLIC)
Església
Planta singular, de concepció inicialment preromànica, modificada en els segles posteriors.
A. Roig
L’aparença exterior d’aquest edifici és el d’una capella més de les moltes que es van alçar en aquests sectors de muntanya en època barroca. En part és així, ja que tant l’obertura a ponent com l’ull de bou que hi ha a sobre i el campanaret d’espadanya són conseqüència de les reformes que s’hi van fer en aquesta època, però sobre unes estructures més antigues.
L’església és de planta rectangular, amb un absis obert a llevant, interiorment de planta rectangular, amb una volta de pedra d’arc de mig punt i, en el punt d’obertura amb la nau, l’arc n’ocupa tota la llum. El fons es troba tapiat per una paret amb fornícula i guixeries que fan la funció de retaule. Aquest petit mur és el paredament d’una suposada conca circular anterior que devia ser el fons d’un absis semicircular; per l’exterior s’identifica totalment.
En el mur de migdia hi ha l’entrada primitiva, que havia estat paredada (reutilitzada a l’interior per a col·locar-hi la pica baptismal). A l’exterior es pot veure que aquesta porta té un arc de mig punt obrat amb petits carreus de pedra tosca tallats regularment i disposats com a dovelles.
També en el mur de migdia de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, actualment tapiada.
La coberta, que és una reforma molt recent, és de doble vessant, tota a un sol nivell de carener, amb una teulada de petites peces de pissarra.
Exteriorment, els murs estaven arrebossats, i els paraments tenen un aparell de pedra irregular (llicorella) amb peces grans a les cantonades i més petita a l’entremig disposades irregularment però ben travades. L’interior de l’església està totalment enguixat i les seves parets plenes d’inscripcions i ninotades recents.
En aquesta construcció s’identifiquen uns certs canvis d’estructura sobre una obra inicial d’una nau i un absis rectangulars amb l’entrada a migdia i coberta de fusta, que es podria datar del final del segle X i principi de l'XI. Posteriorment, es devia capçar l’absis amb un mur semicircular, sobrealçant-ne la coberta.
Al final del segle XVIII es fan les últimes reformes amb l’obra del retaule de guix i l’obertura en el mur de ponent, de l’ull de bou i la porta d’accés amb el coronament del petit campanar. Com s’ha dit anteriorment, el teulat és una reparació recent. (ARD)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 200, pàgs. 388-390
- Puig, 1991, vol. I, pàgs. 67-68.