Sant Esteve de Castellviny (Sort)

Situació

Església molt transformada, refeta en bona part sobre un edifici romànic original.

ECSA - J.A. Adell

L’església de Sant Esteve és al petit nucli de Castellviny, situat 1 km al sud d’Olp. (JAA)

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG452986.

Història

No hi ha notícies medievals d’aquesta església, tot i que el topònim que identifica l’església i el llogaret podria tenir l’origen en l’existència a l’indret del castell d’Enviny, conegut des del segle XI, encara que aquesta circumstància és difícil de provar a causa de la distància entre Enviny i Castellviny.

L’església de Castellviny, l’any 1575, era sufragània de la parròquia de Sant Martí de la Bastida de Sort, dins l’oficialat de Sort. Encara mantenia aquest caràcter en la visita del 1758, on es fa constar que és en bon estat. L’any 1904 fou segregada de la parròquia de la Bastida de Sort i unida a la de Sort. Actualment l’església està abandonada i sense culte. (JAA-MLIC)

Església

És un edifici abandonat i molt transformat, que consta d’una nau coberta amb volta de canó, de rajol, amb llunetes, reforçada per tres arcs torals, que exteriorment es corresponen amb sengles contraforts, alguns dels quals han estat aprofitats per a obrir capelles laterals i una sagristia a l’angle nord-est. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral, molt més baix que la nau i acusadament descentrat cap al sud.

La porta, en arc de mig punt adovellat, s’obre en la façana sud, i sobre el mur de ponent hi ha un gran campanar d’espadanya, de dos ulls, amb el pinyó resolt en perfil graonat, que li confereix una imatge molt característica.

L’aparell és de carreu irregular, disposat en filades uniformes. Les característiques de l’edifici permeten de plantejar la hipòtesi que en la seva forma actual l’edifici respon a la reforma d’una església original, a la qual, probablement dins el segle XIII, se substituí la nau per l’actual i es conservà només l’absis del primitiu edifici, datable al segle XII. Tampoc es pot excloure la possibilitat que la decoració del 1769 correspongui al moment de construcció de la nau. (JAA)

Bibliografia

  • ACU, Llibre de Visites, 1575, núm. 32, foli 130r
  • ACU, Llibre de Visites, 1758, núm. 111, foli 532v
  • ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 285
  • Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 252.