Àrea de nidificació del cotoliu (Lullula arborea) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció.
Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud. Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una bona part, de les comarques continentals més desforestades.
Al País Valencià segueix aquesta distribució, i manca també a l’època de cria de les comarques litorals, on només existeixen nuclis poblacionals quelcom esparsos i localitzats. El cotoliu és absent de l’avifauna balear, puix que només ha estat reportat un cop l’any 1969 per Cuyàs Robinson, que va observar un estol d’uns quants exemplars volant per la mar oberta a unes 30 milles de la costa eivissenca.
Com hem esmentat, la població indígena és sedentària. Tanmateix, la seva distribució varia en el decurs de l’any per l’aportació d’efectius centreuropeus hivernants. En aquesta època, des del començament d’octubre fins al començament de març, aquesta espècie ocupa també les comarques de la plana, i és llavors comuna arreu. Hi ha, doncs, diferències en els hàbitats del cotoliu segons l’època de l’any; els territoris escollits a l’hora de niar inclouen sempre espais arbrats esclarissats. Li agraden especialment els mosaics conformats per l’alternança de bosquetons clars i camps conreuats, o també conreus de secà d’arbres i erms. El cotoliu utilitza com a cantadors punts elevats, com ara arbres i arbusts més aviat isolats, però també d’altres com pals i fils elèctrics.
Pot enfilar-se a altituds remarcables. Hi ha dades referides a la colonització de les comarques de muntanya que en reporten la nidificació a 2200 m, cas de la Cerdanya, si bé aquests són casos esporàdics. Amb tot, la densitat de la població reproductora del cotoliu als Països Catalans és inferior a la d’altres espècies de la mateixa família.
Fora de l’època de la cria, el cotoliu viu també en cultius de regadiu i, encara més, de secà, sobretot vinyes, i s’acosta llavors a la costa sorrenca. En època de migració els cotolius centreuropeus volen gairebé sempre en estols de fins a 50 exemplars, encara que són més freqüents les volades de 10 a 15 individus per la terra baixa del litoral.