La titella (Anthus pratensis) té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres (Anthus trivialis), de mida (13-15 cm) i colors semblants; se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres. Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció.
Oriol Alamany.
La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter migrador i hivernant.
El pas migratori de les titelles per les terres catalanes es detecta a la primavera, a partir del febrer, i s’allarga fins a la segona desena d’abril. Els migradors tardorals s’observen la tercera setmana de setembre, i raregen força un cop passada la segona setmana de novembre. Molts cops es fa difícil establir amb certesa el caràcter d’hivernant o de migrador de les titelles observades, atès que en determinades dates es produeix una barreja evident d’ambdues poblacions.
L’arribada dels esbarts de titelles hivernants als Països Catalans es duu a terme, d’ordinari, a partir de la darreria de setembre, si bé el gruix del bloc hivernant no entra fins a la primera quinzena d’octubre, i encara més tard, cas de la població balear. Les titelles romanen a la regió mediterrània fins a la darreria de març, encara que hi ha citacions, de caire si fa no fa excepcional i esporàdic, d’observacions fetes fins a la tercera desena d’abril al delta de l’Ebre, el Maresme i Menorca.
En el decurs de l’estada hivernal, la titella és un ocell freqüent a les comarques de la plana. Els seus hàbitats terrenejants comporten la seva presència en tota mena d’ambients oberts i, molt especialment, als conreus, camps llaurats i erms, on sovint apareixen barrejades amb fringíl·lids i cueretes. Està, així mateix, lligada als ambients humits, motiu pel qual és abundant a les àrees marjalenques litorals dels Països Catalans. Hi ha moltes dades d’anellaments d’aquesta espècie a les nostres terres. Es coneixen 4 recuperacions a Catalunya: un ocell anellat a Holanda i recuperat al delta de l’Ebre el setembre de 1978; un exemplar anellat a Kaliningrad (Lituània) el 13.10.77 i recuperat al delta de l’Ebre el setembre de 1978; i un ocell anellat a Vegrez prop de Liège (Bèlgica) i recuperat a Santpedor (Bages), a 850 km del lloc d’anellament. També es coneixen recuperacions efectuades a Menorca d’una titella marcada a Suècia i una altra d’anellada mentre que migrava per Suïssa. Aquestes dades permeten d’asseverar l’ampli origen de la nostra població hivernant (Escandinàvia, el centre d’Europa i la mar Bàltica), així com l’especial preponderància de les poblacions provinents de l’Europa occidental. La recuperació a Badalona (20.11.84) d’una titella anellada al mateix lloc dos anys abans ens permet d’albirar una certa fidelitat envers les àrees d’hivernada.