Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona. Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que: “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt”. Un segle més tard, trobem l’homenatge que el 7 de juliol de 1136 prestà “Guillelmus Raimundis, filius qui fui Agnetis, femina” al comte Ramon Berenguer IV pels castells, entre altres, de “Sobreporta et de Stella”, castells que també es nomenaven a la “convenientiae” que a la mateixa data feren els mateixos, “domnum Raimundum, comitem Barchinonensem, et Guillelmum Raimundi, senescalc”, aquest últim de Montcada.
Tot al llarg del segle XIII aquest castell fou regit pels Montcada: el 1202, el rei Pere confirmava a Guillem de Montcada tots els béns que el seu pare ja tenia per ell, entre els quals hi havia el “castrum de Supreporta”; més tard, el 1291, Guillema de Montcada i de Castellvell aportava en dot al seu matrimoni amb l’infant Pere, entre molts altres béns, els castells de Montcada i el de Sobreporta.
Al final del segle XIII i començament del segle XIV, Guillema de Montcada tenia el castell de Sobreporta en feu del rei. Hom ha apuntat el fet que en el 1300 la dita Guillema hauria cedit una bona part dels seus béns al rei Jaume II contra determinades concessions. Així, el 1316, aquest rei aprovà un compte de 300 sous barcelonesos per despeses fetes pel seu batlle en rebre a Maria de Xipre “quando intravit Gerundam pro iure castri de Sobreporta”. El 1341 el rei ordenà al batlle de Girona que Arias Ferràndiz de Mallorca fos reconegut com a senyor del castell de “Sobreporta”.
La primera menció del dit castell com a portal data de 1393-94, que es parla d’un “portale vocatum de Sobreporta”, proper a la “turrium vocatam torra Cornelia”, que havia estat començada pocs anys abans. Durant la guerra civil catalana, aquesta torre, a l’igual de la resta de fortificacions gironines, fou encomanada també a persones principals, en aquest cas a Joan Terrades i a Francesc Cornell, tot i que durant el setge del 1462 sembla que aquest sector no patí gaire, donat que els assetjats controlaven l’església de Sant Feliu i el portal d’accés a la improvisada fortificació de la Força Vella.
Durant el setge de Girona de 1710, en temps de la guerra de Successió, sembla que es produïren repetits atacs per aquesta banda de la ciutat.
Actualment forma part de l’accés al Passeig Arqueològic de Girona, inaugurat el 29 d’octubre de 1961.