Situació
Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols.
ECSA - J.L. Valls
La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 42’ 5,4” N - Long. 2° 53’ 48” E.
Història
Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval. Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre dedicat a sant Pere, daten de l’any 1181. Posteriorment, al segle XIII, la capella de Santa Maria és citada conjuntament amb la de Sant Miquel Arcàngel els anys 1235, 1244 i 1269.
Entre els anys 1920-21, la banda sud del creuer de la catedral, on és situada la capella dels Correes, fou restaurada i encara, vers el 1950, es completà la restauració dels murs interiors, que foren totalment enlluïts.
Església
Per l’estructura d’aquesta capella dels Correes, amb un portal obert al mur oest, és clar que la configuració primitiva de la catedral era d’una sola nau amb transsepte, que fou ampliada a tres naus.
El portal és de gres roig, de mig punt, sense timpà, i separa estranyament la nau lateral sud del cor i de l’absidiola corresponent, veritable capella a part, consagrada a la Mare de Déu dels Correes, la qual conserva una imatge de tradició romànica dels voltants del 1300.
Aquell portal, originàriament, comunicava el braç meridional del transsepte al sud de l’única nau primitiva. Té quatre arcs adovellats. Els brancals que suporten les tres darreres dovelles són acanalats.
Aquesta porta sòbria i elegant, pels detalls de l’estil, es pot datar a mitjan segle XII. A la mateixa època remuntaria una finestra arquejada oberta a la paret de ponent del campanar, a l’altura del primer pis, on hi ha una capella dedicada a sant Miquel.
El campanar romànic, de forma similar a un quadrat, és construït, fins a l’altura del primer pis, amb còdols de riu disposats enfilades horitzontals amb les juntes solcades amb la paleta, i els angles amb pedres de gres roig de petites dimensions. Al primer pis, les tres façanes visibles eren decorades, cada una, amb quatre arcuacions (superades per un fris de gres roig a la façana de ponent), separades per lesenes, tallades com els angles, d’una pedra blanquinosa de calcària de conquilles. De les petites finestres que il·luminaven el primer pis, només en subsisteix una al costat meridional, que és de simple esqueixada i amb l’arc excavat dins una pedra que forma la llinda.
A la façana de ponent, al damunt de les arcades precedents, subsisteixen vuit petites arcuacions, formades cadascuna per dues pedres tallades, que reposen sobre sis columnes i un pilar central. Les columnes tenen capitells esculpits, i coronant el conjunt, una cornisa destacava la base del segon pis. A partir d’aquí els pisos foren reconstruïts completament al segle XVIII. Les tres finestres encastades a la paret exterior del campanar, a l’altura del primer pis, devien ser reutilitzacions del tercer pis (segle XII). El primer pis ha de ser atribuït al segle XI, probablement a la darreria del segle, i podria correspondre a la creació de la col·legiata augustiniana el 1102. La part baixa, a excepció feta del portal, d’aparell diferent, devia ser, com el transsepte, contemporània a l’església del segle XI.
La capella de la Mare de Déu dels Correes, que ocupa el pis baix del campanar, és coberta per una volta de cúpula sobre petxines, construïda de còdols i pedres de gres roig, que reposa sobre quatre arcs lleugerament apuntats, fets, com el portal de ponent, amb petites pedres de gres roig; una cornisa motllurada recorre el naixement dels arcs i l’entorn de la capella. A l’est, il·luminat per una finestra de doble esqueixada també de gres roig, sobresurt un absis semicircular.
Per bé que la base del campanar, com s’ha explicat, remunti certament al segle XI, és probable que els altres elements, la cúpula, la cornisa i el portal, siguin del segle següent.
La capella de Sant Miquel Arcàngel, al segon pis, és igualment coberta amb una cúpula sobre petxines, però té els arcs que la sostenen molt més apuntats que els de la capella dels Correes. En aquesta l’absis sobresurt a l’exterior i la seva presència és suficient per a provar la situació de la capella de Sant Miquel.
A diferència de la Mare de Déu dels Correes, la capella de Sant Miquel no és construïda amb còdols sinó amb gres roig —deixant a part les reparacions posteriors fetes amb maons—, i els pilars dels quatre angles són de gres de conquilla blanquinosa idèntica ala de les lesenes i arcuacions exteriors. Però els arcs apuntats que sostenen la cúpula no tenen la mateixa homogeneïtat que la dels Correes, la qual només es dona aquí en l’arrencada. Més amunt, el gres roig és abundantment barrejat amb el gres blanc reutilitzat. Visiblement, els quatre arcs han estat refets en el moment de la construcció de l’actual cúpula. Contemporàniament (final del segle XII?), el parament interior de la finestra meridional, de simple esqueixada, fou també refet.
Escultura
Per tot l’edifici es troben escampats diversos elements decoratius. D’una banda, els situats a la portada de la capella, que ornen alguns dels arcs en degradació que l’estructuren. Així, el segon arc és decorat per uns cilindres en relleu o excavats en el mateix arc, enllaçats entre si per petits arcs, i al tercer arc el motiu representat és una trena. Cal esmentar que aquests arcs es corresponien amb sengles columnes amb capitells que no s’han conservat. Aquesta decoració es pot datar a mitjan segle XII.
A la paret de ponent del campanar, a l’altura del primer pis (en correspondència amb la capella de sant Miquel), s’obre una finestra d’arc de mig punt decorada amb un seguit de motius geomètrics. Sembla que podria correspondre a la mateixa campanya que la decoració de la porta ja descrita. Dues finestres més obertes als murs del campanar mostren una decoració similar.
Bibliografia
- Avalri, s. d.; Vassal, 1890.