Situació
Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu.
ECSA - J. Bolòs
Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu. L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església. (JBM-JJBR)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH627167.
Història
Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera. Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars (Galliner i Toralla), i els comtes de Foix i vescomtes de Castellbò.
L’any 1280, Pere el Gran infeudà la vila d’Àreu amb els seus homes i dones, servituds i senyoratge a Bernat de Toralla, tot reservant-se el mer imperi i la jurisdicció criminal. La jurisdicció d’Àreu acabà sota domini dels Foix i, amb el conjunt de la Vall Ferrera, passà a integrar el quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò.
La fortalesa d’Àreu fou enderrocada per la invasió dels gascons l’any 1513. L’Spill... de Pere Tragó descriu així la vila closa d’Àreu, que l’any 1519 tenia 28 habitants: “Al lloc d’Àreu la força està separada de la vila. La força o fortalesa és al peu de la costa i les cases fan muralla closa, i dins la fortalesa hi ha l’església parroquial. A dalt de la fortalesa hi havia una torre forta quadrada que ha estat enderrocada. La vila està en el pla, sense muralla, i hi ha una altra església i la casa de la rectoria”. (PBM)
Castell
Al darrere de l’església hi ha les restes d’una construcció de planta rectangular, que fa 14,4 m de llarg per uns 7,4 m d’ample; és col·locada paral·lelament a l’església. Els seus murs tenen un gruix de només 70 cm i, per exemple, a la banda est assoleixen, com a màxim, els 2,5 m d’alt. Són fets amb pedres de llicorella, irregulars, com les de l’església. Amb les poques restes que s’han conservat és difícil de saber exactament quina era la funció d’aquesta construcció, tot i que hi hagi la tradició que corresponia a una fortificació. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 668-671
- Coy, 1906, pàgs. 110-111
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1472-76 i 1502
- Tragó, 1982, pàgs. 45, 51-54 i 58
- Buron, 1989, pàg. 208
- Valls, 1988, pàg. XXI.