Situació
Façana de ponent, barroca, de l’actual església de la Pietat, al costat de la qual hom pot veure la façana de l’església romànica de Sant Sadurní.
M. Anglada
L’església de Sant Sadurní es troba a la part alta de la ciutat antiga, vora el castell dels Montcada. Avui és dins l’actual església parroquial de la Pietat, a la plaça Vella, a la cantonada amb el carrer de Sant Sadurní. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 38,4 —y 42,4 (31 tdg 384424). (MAB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la seu de Vic, al costat del palau comtal o castell dels Montcada. Inicialment fou una simple capella amb funcions poc conegudes. Després va passar a ser una capella administrada pel Consell Municipal en ésser construït el nou temple, prengué una altra advocació, la de la Pietat. Per últim, al final del segle passat, fou convertida en parròquia urbana.
La capella de Sant Sadurní es documenta a partir de l’any 961, quan es jurà el testament del difunt Otger, levita, sobre l’altar de sant Sadurní, la basílica del qual estava en el comtat d’Osona, a la seu de Vic.
Les funcions i els orígens d’aquest temple són controvertits pel fet de trobar-se a pocs metres de l’antic temple romà i pel fet d’existir la llegenda de la troballa, el 1050, de les restes dels sants màrtirs, Llucià i Marcià, en aquesta església, però la relació dels fets fa pensar que es tracta d’un fet llegendari, sense que es pugui saber què hi pot haver de cert. Aquestes circumstàncies, i, a més, el fet d’haver-hi prop seu la placeta del Paradís, s’ha utilitzat, d’una manera o altra, per a intentar justificar que l’església de Sant Sadurní es troba en el mateix setial de l’antiga seu d’època visigòtica. De tot el que s’ha dit, únicament és versemblant que es tractés d’una capella fundada durant la primera ocupació del territori, entre el 798 i el 826, ja que la capella és dedicada a un sant franc, sant Sadurní, bisbe de Tolosa. Amb tot, cap d’aquestes hipòtesis no té el suport de cap document verídic. Només una excavació arqueològica podria aclarir, potser, l’origen d’aquesta capella.
L’església de Sant Sadurní fou substituïda per una de nova i més àmplia, dedicada a Nostra Senyora de la Pietat, que es començà el 1455 i no s’acabà fins a les darreries del segle XV. Amb la nova construcció es canvià l’orientació del temple, i únicament es conservà la façana de l’església romànica, aprofitada en construir el mur de ponent.
De moment no es pot afirmar si es conserven més restes de l’antic temple immerses en l’església actual. Actualment l’edifici segueix tenint culte com a parròquia urbana de la ciutat de Vic, funció que adquirí el 1878 i el seu estat de conservació és bo. (APF-ABC)
Església
Planta i alçat de l’element més important que ens ha pervingut d’aquesta església, la façana.
M. Anglada
Tal com ja hem dit, el fet que hom construís, el segle XV, l’actual església de la Pietat, alterà considerablement l’edifici de l’església de Sant Sadurní, de la qual només ha romàs visible l’actual façana de ponent, la qual es manté al mateix nivell de la façana de l’església barroca. Fa pocs anys i sota la direcció d’Eduard Junyent es va procedir a escatar l’arrebossat d’aquesta cara per descobrir les possibles restes romàniques. El que avui dia es pot observar és el resultat d’aquests treballs. Pel costat del carrer de Sant Sadurní hom podrà veure una porta adovellada i una bella finestra de doble esqueixada centrada en el portal. L’àrea descoberta presenta una asimetria segurament explicable per la mutilació del cantó esquerre per tal de construir la portalada barroca lateral. L’aparell dels carreuons és ben ajustat i manté les filades horitzontals. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: L’església de Sant Sadurní, “Ausa”, VII (1972-1974), pàgs. 316-320.