La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva. Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer.
Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants: el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa. Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084. A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a parròquia en un document del 1089.
L’honor de Lavansa, amb el seu castell i les seves roques, fou objecte d’una convinença entre el comte Ermengol VI i Galceran I de Pinós, el 1130. Des de llavors la vall depengué d’aquesta nissaga berguedana: el 1132 se signà un nou conveni entre Galceran de Pinós i Miró Guitard Caboet sobre la tinença de la vall, amb els castells d’Ossera, Josa i Sant Romà. Al principi del segle XIV, els castells de la vall eren el de l’Espluga, Ossera, Padrinàs, Sisquer i Montargull. El control de la vall fou objecte de lluites ferotges entre els homes del bisbat i els Pinós durant el segle XIV.