Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres.
ECSA - J.A. Adell
Situació
L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG735806.
S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén. (JAA-MLIC)
Història
La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon de Sant Andreu de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa, que l’abat “male legis ordine” li havia pres. La parròquia de Banieras apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. A la vall de Lavansa, que es conegui, amb l’advocació de sant Joan tan sols hi ha l’església de Banyeres, de la qual cosa cal suposar que l’església de Sant Joan a la vall de Lavansa del document és la de Banyeres. El topònim de Banneres o Banneiras és esmentat en dos documents del 986 i del 1092, respectivament, com a pertanyent al comtat d’Urgell, però sense cap indicació que permeti identificarlo sense cap mena de dubte amb Banyeres de la vall de Lavansa.
L’església de Banyeres, abandonada com la resta del poble, és annexa a la parròquia d’Adraén. (MLIC)
Església
És un edifici d’una nau, coberta amb una volta de canó apuntada en la seva meitat de llevant, i tapiada, de perfil rebaixat en la seva meitat de ponent; ambdues són separades per un arc toral apuntat, que arrenca de sengles pilastres amb impostes bisellades. La nau és capçada, a llevant, per un absis semicircular, obert mitjançant un simple plec que conforma l’arc presbiteral. La conca absidal és tancada per un envà que forma l’altar. A tots dos costats de l’absis, en els murs de la nau hi ha dues fornícules o nínxols rectangulars, oberts per un arc dins el mur, dels quals, el del mur sud presenta una finestra d’una sola esqueixada. Tot l’interior és enguixat i decorat, cosa que no permet d’escatir les característiques dels paraments, ni la relació dels diferents elements amb l’obra original.
La porta, en arc de mig punt, dovellat, s’obre en la façana de ponent, on també hi ha un ull de bou i un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull. Al centre de l’absis, tapiada interiorment, hi ha una altra finestra, de doble esqueixada.
L’aparell és format per carreus irregulars disposats en filades que tendeixen a una certa uniformitat.
Tot i que és díficil en el seu estat actual de precisar una filiació cronològica, l’estructura dels suports interiors fa pensar en una datació avançada, potser ja dins el segle XIII, per a aquesta senzilla obra rural. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50–53 i doc. 49, pàgs. 121–124; Baraut, 1979, vol. II, doc. 15, pàg. 32; Baraut, 1980, vol. III, doc. 206, pàg. 38; Tragó, 1982, pàg. 82; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 691, pàg. 71; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 1 089, pàgs. 206–208; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 234, pàgs. 62–63.