Casimir Casarramona, 1838-1913 (“El Mercurio”, 1913). Optà pel vapor i pel pla de Barcelona.
Casimir Casarramona i Puigcercós va néixer a Vic el 4 d’octubre de 1838 i morí a Barcelona el 18 de maig de 1913. El seu germà gran, Joan, fou el que li marcà el camí, ja que havia muntat a Barcelona, el 1862, una fàbrica de teixits de cotó especialitzada en la confecció de mantes i tovalloles, que tenia el suport d’una altra fabriqueta a Monistrol de Calders. Joan Casarramona presentà els seus productes a l’Exposició de Barcelona del 1860. El cotó era el producte principal, però també treballà la llana i la mescla de les dues fibres.
Casimir entrà en la societat del seu germà el 1865, però només s’hi mantingué set anys. El 1872 en sortí per a crear la seva pròpia empresa. Casimir Casarramona establí petites i distintes fàbriques en aquesta primera etapa de la seva vida.
Casimir Casarramona. Fàbrica al carrer de Mèxic de Barcelona, al costat de la Plaça d’Espanya, de l’arquitecte Puig i Cadafalch (Barcelona Artística e Industrial, 1913).
Mentrestant el seu germà havia establert una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Feliu de Torelló, al costat del riu Ter, amb la resclosa, el canal i la turbina corresponents per fer funcionar les màquines. Les coses no li van anar bé, s’endeutà i acabà amb tots els béns embargats. El seu germà es quedà la fàbrica de Barcelona i deixà per als creditors la de Sant Feliu de Torelló. Ell n’obrí una altra pel seu compte a Gràcia, al carrer de Mendizábal, on tenia el despatx.
Casimir Casarramona és el cas d’un home que pertany a una comarca que té força hidràulica, però que opta pel vapor. El procés normal és exactament el contrari.
El 1888, Casimir Casarramona guanyà la medalla de plata a l’Exposició de Barcelona per la seva magnífica col·lecció de mantes, tovalloles i llenços.
El 1911 es cremà la seva fàbrica al Raval barceloní (Cataluña Textil, 1911).
La seva expansió industrial, però, i l’aparició d’importants beneficis, s’inicià el 1903, quan començà a exportar el seu producte a l’Amèrica Llatina, on trobà un mercat molt disposat a comprar-ne.
El 1911 es cremà la seva fàbrica al carrer de la Riereta, en ple Raval barceloní. Com es pot veure a la fotografia, no en va quedar res. Casarramona havia guanyat diners i treballava aleshores amb tres fàbriques: les dues de Barcelona i la de Castellterçol. L’incendi el féu decidir a concentrar la seva producció en una de sola. Casimir Casarramona encarrega el projecte a l’arquitecte Puig i Cadafalch, sobre un terreny considerable que comprà al carrer de Mèxic, a prop de la futura plaça d’Espanya, de Barcelona. L’edifici fou inaugurat l’any 1913 i va merèixer el premi que el Col·legi d’Arquitectes concedia anualment a un dels edificis construïts durant l’any. Hi treballaven 300 obrers.
El fundador de l’empresa va morir el dia 18 de maig de 1913 al seu domicili barceloní, concretament, al carrer de les Corts Catalanes, núm. 601.
L’empresa quedà en mans del seu fill August, però durà pocs anys. Abans del 1920 ja s’havia tancat.