Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona.
La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona; així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes. Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així: “Per hanc scripturam donacionis dono tibi, Almodi comitisse, comitatum Gerundensem, totum cum integro, cum omnibus suis pertinenciis et cum suis dominicaturis, et ipsam ciuitatem que dicitur Gerunda cum suo castro Gerundela et cum omnibus turribus et muris et edificiis que in predicta ciuitate sunt et erunt…” Un any més tard —1057— “Ermessendis, filia que fui Adaleizis, comitisse” venia els seus drets sobre el comtat de Girona als comtes de Barcelona, indicant a l’escriptura: “ipsam civuitatem Gerundam uendo cum castro Gerundella et omnibus suis muris et turribus et edificiis…”, acte al qual seguiria el jurament de fidelitat de la dita Ermessendis als comtes barcelonins pel mencionat “castro quod dicunt lerundellam”. Aquests juraments dels “comdors de Gerundes” (1061) que trobem al Llibre Gran dels Feus per motiu del “castro de Gerundella” es repetirien el 1062, 1063, etc., a vegades referint-s’hi amb termes més generals, com els del vescomte Ponç (1050-76) quan parla d’"ipsas turres et fortedas quas ego prescriptus Poncius habeo in ciuitate Gerundam aut in antea habuero”.
Entre 1035-76, “Raimundus, filiusquisum Guisle, vicecomitisse” (Guisla, vescomtessa de Cardona) tenia el castell de “Gerundella” (es podria pensar que fos el de la comarca del Berguedà), juntament amb els castells de Farners, Tagamanent i Castelltallat. Pels mateixos anys un altre “Umbertus, filius qui sum de Girberga, femina” també prestava jurament de fidelitat als comtes de Barcelona pels castells de “Mon Palaz” i de “Gerundella”, tot i que en aquesta escriptura sí que s’especificava que el jurament de fidelitat era referent a: “ipsa civitate que dicunt Gerunda, neque de ipso castro quod dicunt Gerundella, neque de ipsas fortedas que in predicta ciuitate sunt aut erunt aut contra iam dicta ciuitate…”
Els vescomtes de Girona i també senyors de Cabrera continuaren prestant jurament d’aquest castell de “Gerondella”, “Gerundella” o “Gerondela” tot al llarg del final del segle XI i el segle XII. Així, en una data entre 1096 i 1105, Ponç Guerau I, fill de la vescomtessa Ermessendis, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per “ipsis turribus et fortedis quas ego prescriptus Poncio habeo in civitate Gerunda aut in antea habuero”. Tot i que el 1145 era ben especificada la menció del “castro de Gerundella”, segons un sagramental fet per Guerau Alamany als comtes de Barcelona i que es troba al Liber feudorum maior. El 116 apareix la signatura d’un tal “Raimundi de Gerundella”, cognom que es repetiria al llarg del segle XIII unit als veguers de la ciutat.
Al final del segle XII, en les exempcions que el rei Alfons el Cast atorgà a la ciutat, especificà que s’aplicaven només per aquells gironins que habitaven “jam dictam villam Gerunda, infra fontem de Petreto et sanctum Danielem et turrem maioren de Gerundellam…”. I del seu emplaçament hi ha una descripció a la Crónica de Bernat Desclot: “E devets saber que la ciutat de Gerona es posada en I socost, riba d’una ayga qui ha nom Teer, e és murada engir de bon mur e de forts qui és ben antich; e sus alt al cap de la ciutat ves levant és la sglésia de Santa Maria, qui és la seu major, e al lats de la de la sglésia vers migjorn és lo palau del bisba. Ha una torra qui és molt bella, e fors e alta, de gros mur de pedra e de cals, e ha nom la Torra Geronella; e aquí és la major força de la ciutat.” Així, doncs, no és pas estrany que el jueus gironins adoptessin pels seus préstecs la fórmula: “mentre resti de peu la Torre Gironella”.
Tanmateix, el 31 de maig de 1404 s’esfondrà. Hom recollí així la notícia: “Anno Dni. M.CCCC. quarto ultima die mensis madii, quae erat dies sabbati, et secunda hora noctis fuit factum magnum signum in civitate Gerundae; quia turris quae vocatur Geronella, quae erat magna, grossior, et pulcrior totius regni, sine vento fiante, nec pluvia irruente, sed tempore quiescente, dicta turris subito cecidit in terram a summo usque deorsum; de quo fuit magnus stupor, et maxima admirado in tota ista patria, et circumquaque.” Quatre anys més tard els jurats de la ciutat intentaven aconseguir del papa Luna que apliqués el delme que el difunt rei Martí l’Humà cobrava a la diòcesi per reedificar la torre “… quae talis erat, et taliter fabricata, quod in hac terra, nec in tota Hispania similis reperiri non poterat”.
El 1411 sembla que la torre fou reedificada tal com havia estat l’anterior, tot i que encara patiria posteriors destruccions. El 1462 la torre fou assetjada per les forces de la Generalitat en refugiar-s’hi la reina Joana i el seu primogènit, el príncep Ferran, i va quedar convertida en un munt de runes; uns tres segles més tard, el 1814 exactament, els francesos tornaren a destruir-la en abandonar la ciutat.